La política catalana: any nou, els mateixos errors

El PSC ha aconseguit en temps rècord, amb prou feines tres mesos de govern, el que semblava impossible a Catalunya: una certa normalització institucional. No obstant això, té molts reptes per davant. El més urgent, desbloquejar la política catalana.

Malgrat la voluntat d'obrir una etapa nova, el govern en minoria de Salvador Illa continua en mans d'ERC i els Comuns. Això li impedeix fer canvis radicals en àrees estratègiques i imposa una continuïtat amb l'anterior govern. És a dir, en la pràctica Catalunya continua en mans dels mateixos, i reproduint els mateixos errors.

Els pressupostos continuen a l'aire amb el termini ja expirat, i el Parlament roman bloquejat pels vetos i la polarització política. Els desafiaments als quals s'enfronta Catalunya exigeixen el desplegament urgent de mesures que continuen paralitzades per la polarització parlamentària. La paràlisi parlamentària i la incapacitat del govern per impulsar lleis condemna Catalunya a l'estancament.

Pendents d'aprovar els pressupostos

El PSC ha aconseguit fins ara imposar una certa normalització institucional, però continua en mans de qui ha governat Catalunya aquests últims anys. Especialment ERC. La divisió interna a Esquerra ha impedit que Illa pugui aprovar els pressupostos a temps, i el que semblava un tràmit pot acabar encallant-se.

No cal oblidar que l'anterior govern d'ERC va caure per la seva incapacitat d'aprovar els comptes. La pròrroga dels pressupostos de 2023 per a l'any passat va impedir el desplegament de moltes lleis. La qual cosa es va agreujar amb la crisi política i el relleu en el govern que va condemnar Catalunya a una paràlisi parlamentària durant mesos.

L'any ha començat sense pressupostos i el PSC comença a assumir la possibilitat d'haver de prorrogar els comptes un any més. Una cosa que dificultaria molt els plans del govern en el seu primer any de legislatura.

Però el pitjor és que la pròrroga dels pressupostos prolonga la insuportable inestabilitat política que tenalla Catalunya des de fa una dècada. Cal no oblidar que Catalunya ja va comptar amb pressupostos prorrogats els anys 2013, 2016, 2018, 2019, 2021 i 2023. I una vegada més, qui patirà les conseqüències tornaran a ser els ciutadans. La situació impediria inversions urgents per a la millora dels serveis públics en àmbits com l'Educació, la Sanitat i el camp.

Continuen els vetos i els cordons sanitaris

Els resultats electorals del 12 de maig van permetre la formació d'un nou govern in extremis, però no van solucionar el problema de fons de Catalunya. No hi va haver canvis substancials en els blocs polítics, i el Parlament continua polaritzat. Això impedeix forjar grans consensos en temes urgents de país, com l'Educació i la Sanitat.

L'activitat parlamentària continua paralitzada per la queixa permanent dels partits processistes i les posicions de màxims de l'esquerra. Encara que una majoria social va demanar un canvi a les urnes, la política catalana continua segrestada per una minoria cada vegada més minoritària.

Una dada demolidora és que des de l'inici de la present legislatura només s'ha aprovat una llei i hi ha 26 iniciatives en tramitació. En el mateix període s'ha reformat el reglament intern de la cambra i s'han validat quatre decrets.

Una activitat insuficient per afrontar els reptes i desafiaments d'una Catalunya assetjada pels problemes.

ERC i Junts continuen fent la guerra pel seu compte. Els Comuns i la CUP boicotejant qualsevol intent del govern de girar al centre. I la dreta està lligada de mans i peus pels cordons sanitaris.

Aquest és un altre llegat preocupant dels anteriors governs que el PSC no ha sabut rectificar. De fet, els socialistes van signar el "pacte antifeixista" que bloqueja de facto l'activitat legislativa de Vox i Aliança Catalana. El resum és que cap dels blocs suma per imposar-se a la resta, però les minories encara són capaces de bloquejar la majoria.