Comença la lluita pel vot constitucionalista a Catalunya

Les properes eleccions catalanes són més incertes que mai. El procés s'enfronta a la possibilitat de no sumar-hi i, pel costat constitucionalista, la situació tampoc no és clara. Si s'ajunten totes dues coses, la imatge queda encara més distorsionada: aliances impossibles i un bloqueig més que previsible si ningú no suma.

A efectes de l'anàlisi electoral, es pot dividir el tauler en dos sectors: el nacionalista-processista i el constitucionalista. El primer és més senzill perquè, al capdavall, el gruix es disputa entre dos partits: ERC i Junts. A falta, és clar, de veure quin impacte té l'efecte Orriols.

El sector constitucionalista, en canvi, té una paleta de grisos més gran. Començant pel PSC, favorit per guanyar les eleccions. Com ja hem dit a E-Notícies fa algun temps, l'amnistia ha obligat Salvador Illa a modular el seu discurs. En un primer moment, Illa es va manifestar contra l'amnistia, però el rumb de Madrid va ser un altre i el va obligar a canviar el discurs. Cosa que Junts li retreu convenientment per als seus propis interessos electorals.

¿Li sortirà cara l'amnistia a Illa?

En un primer moment, Illa era el candidat natural per representar la moderació. Contrari a l'amnistia, però sense un discurs tan dur com el del PP o Vox, i defensor de la Constitució, però amb marge per parlar amb altres formacions. Aquesta elasticitat explicava el seu apogeu entre electorat constitucionalista, majoritàriament orfe de C's. És a dir, que a la seva manera era un votant prestat.

Ara bé, l'amnistia i les esquitxades del cas Koldo han restat força al PSC. Ja no és tan clar si molts dels seus potencials votants es mantindran fidels a aquesta idea de la moderació. Cal esperar que molts d'ells acceptin amb una mica de tedi la idea que l'amnistia serveix per girar full i es mantinguin fidels al PSC. Però n'hi haurà d'altres que no. I és allà on es disputa el vot constitucionalista.

En aquest sentit, el Partit Popular d'Alejandro Fernández té els deures fets. El votant que no vol saber res del procés percep a Fernández una opció clara i contundent. A més, i per certes afinitats ideològiques, el trànsit cap al PP és més fàcil per a un exvotant de Ciutadans. El Ciutadans de Rivera i Arrimadas i crític amb la corrupció del PP ja és història.

Per part seva, Vox també pot pescar en aquest calador de votants que recela de les veritables intencions del PSC. Si l'Alejandro Fernández té l'avantatge de no haver canviat el discurs, Vox té l'avantatge que molts dels seus temes estrella ara són a sobre de la taula: immigració i inseguretat. De fet, a ningú no li sorprèn que Vox obtingui bons resultats en zones obreres.

En resum: el PSC interpel·la el votant constitucionalista que accepta la llei d'amnistia com a darrera pàgina del procés. Però n'hi ha d'altres que no perdonen a Illa el seu canvi de discurs i busquen opcions netament antiprocessistes. En aquest espai, el PP i Vox tenen marge de millora, sobretot el PP, que es percep menys radical i més proper a un antic votant de Ciutadans. Per la seva banda, la formació taronja està decidida a no desaprofitar els seus vots i demana un front constitucionalista amb el PP.