Muntatge de Salvador Illa amb una imatge de fons del Parlament de Catalunya
POLÍTICA

Les Europees, Galícia i el País Basc envien un avís a Salvador Illa

Pedro Sánchez ha socialitzat els costos dels seus pactes per ser President amb els barons autonòmics

Els socialistes cotitzen a la baixa i Sánchez ho veia venir. El cost electoral dels seus pactes era molt alt, però ell ja és a la Moncloa. El problema el tenen ara els socialistes autonòmics: a Catalunya, a Salvador Illa la centralitat li surt cada cop més cara.

Sánchez: liquidació de pagaments

Que els presidents els facin els parlaments i no els votants fa que els partits vulguin controlar el temps. El cas de Sánchez és diàfan: ell opera a quatre anys vista i apaga i encén focs amb aquesta mesura al cap. A més, amb la maquinària d'anàlisi i informació de què disposa Presidència, calendaritzen totes les maniobres.

Per això, l'amnistia, l'alcaldia de Pamplona i, en general, el pagament de factures als nacionalistes bascos i catalans havia d'executar-se a l'inici de la legislatura. És després que ve el lubricant ideològic de la convivència i la plurinacionalitat. Però no per als barons autonòmics: a diferència de Sánchez, ells han d'ajustar la realitat a les seves idees. En essència, aplaudir, encara que sigui fluix.

Salvador Illa, ministre de Sanitat entre 2020 i 2021

En el cas del PSC, tot això es tradueix en problemes: concretament, a 600.000. El nombre de vots que enquestes de consum intern de la Moncloa resten a Salvador Illa a Catalunya. I ara comença a sonar la mateixa música des d'altres llocs: les eleccions gallegues, europees i basques prologuen mals resultats per als socialistes.

El fantasma de les eleccions passades se li apareix a Illa

Segons les enquestes que comencen a rodar, a Galícia, el BNG doblaria un PSOE que no aconsegueix alçar el vol. El votant gallec d'esquerres fa cas així a la teoria de Pablo Iglesias de recolzar el nacionalisme per treure el PP de la Xunta. Amb aquesta pèrdua, el PSOE gallec no podria participar d'alternatives de govern al PP, que encadena majories absolutes a la regió.

Al País Basc, Bildu puja com l'escuma i els populars superen el PSOE, que encara ha de donar la seva part al PNB. Si Pamplona ha estat per a Bildu, el govern basc ha de ser per al PNB. Sánchez ha de fer massa concessions perquè el votant entengui quina funció té el PSOE a la seva Comunitat Autònoma.

I després les europees, que enfonsen els socialistes en benefici del PP. Això sona molt bé a Gènova, on ja parlen de les europees com la “segona volta” de les generals. Al capdavall, el PP vol mantenir les brases de la indignació pels pactes de Sánchez.

Les particularitats de Catalunya fan que el PSC es mantingui com a favorit, però amb no se sap quin marge. Cosa que el pot portar a fer castells de cartes per poder governar. Illa es veu arrossegat així per la tendència a la baixa que implicava que Sánchez tingués la Moncloa. 

Amb PP, C’s i Vox fent-li la competència, el PSC pot ser que pensi a recuperar el perfil propi que en el seu moment li va donar bons resultats en les enquestes. Tant a nivell municipal com general. De fet, les enquestes li van arribar a donar més de quaranta diputats en el Parlament.