Europa Press La ruptura total entre ERC i Junts a Madrid anticipa una nova guerra a Catalunya
Tant uns com altres veuen impossible la reconciliació i preparen l'assalt final
La ruptura ERC-Junts en el Govern de la Generalitat, a la tardor de 2022, va ser un punt d'inflexió de les relacions entre ambdós partits. Des de llavors, la reconstrucció de la unitat independentista s'ha vist entorpida per l'ego dels seus dos líders, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Però també per la complexitat del nou escenari, amb diversos fronts oberts a Brussel·les, Madrid i Catalunya.
El processisme renuncia a la unitat per declarar-se la guerra | RTVE
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont van escenificar una voluntat d'acostament després de ser elegits fa uns mesos com a presidents d'ERC i de Junts. Junqueras va visitar al gener la Casa de la República a Waterloo, com a prova d'aquesta voluntat. Però les tensions al Parlament, i sobretot la ruptura total de les relacions a Madrid, impedeixen per ara qualsevol reconciliació.
És més, l'espectacle ofert la setmana passada per Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats anticipa una nova guerra a Catalunya. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont estan esperant el moment adequat per sortir a escena i lliurar una última batalla del processisme. Els dos volen presidir la Generalitat a les pròximes eleccions catalanes, el 2028.
La guerra processista esclata al Congrés
ERC i Junts duen a terme una guerra de baixa intensitat al Parlament, on per ara prima la prudència i la cordialitat. Junts està centrant les seves crítiques en el PSC, mentre que ERC aprofita el seu paper de soci prioritari per aïllar subreptíciament a Junts. El baix perfil dels seus líders, Josep María Jové i Albert Batet, afavoreix també aquest pacte de no-agressió a la cambra catalana.
La guerra entre ERC i Junts ha acabat esclatant al Congrés dels Diputats, i té la seva lògica. La rivalitat entre republicans i postconvergents s'ha traslladat de l'eix nacional a les coordenades ideològiques. Gabriel Rufián i Míriam Nogueras no només tenen més lideratge que Jové i Batet, sinó que representen com ningú aquesta polarització.
La relació entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras mai no ha estat molt fluida. Però després de la investidura de Pedro Sánchez es van veure obligats a entendre's per l'interès comú en matèries com l'amnistia. La tensió ha anat augmentant a mesura que es feia evident el fracàs de l'estratègia processista amb el Govern de Pedro Sánchez.
La situació va saltar pels aires la setmana passada quan Rufián va assenyalar amb el dit als diputats de Junts. La cambra va captar a Míriam Nogueras i els seus companys aguantant impertèrrits el xàfec, però la processó anava per dins. A Junts creuen que va ser la gota que va fer vessar el got de la seva paciència, i donen per trencades les relacions amb els republicans a Madrid.
Junqueras i Puigdemont ja tenen el seu casus belli
Per a Junts, Gabriel Rufián representa el pitjor d'Esquerra tant en les formes com en el contingut. El veuen com el 'poli dolent' del seu binomi amb Junqueras, i l'encarregat d'executar l'estratègia de submissió al PSOE a qualsevol preu. Amplis sectors de Junts, i el propi entorn de Puigdemont, veuen impossible un acostament amb ERC mentre Rufián segueixi portant les regnes del partit.
El dit acusador de Gabriel Rufián ha portat conseqüències | Congreso de los Diputados
A ERC, el junquerisme atrinxerat al poder veu a Míriam Nogueras com a executora del gir a la dreta dictat per Puigdemont des de Waterloo. Això els va bé per alimentar la seva teoria de l'acostament de Junts al PP, i per marcar el perfil esquerrà que vol Junqueras. La qual cosa ofereix el pretext ideal per esmunyir el bulto de la unitat i preparar la batalla final entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
En l'independentisme tots saben que la unitat és una quimera, però ERC i Junts necessitaven un casus belli per anar a la guerra. El Congrés va ser el lloc on havien de trobar un espai de lluites compartides després de la investidura de Pedro Sánchez. Però finalment ha resultat ser l'escenari d'una escalada de tensió que trasllada la nova guerra al Parlament català.
La guerra que s'acosta al Parlament
La societat ERC-PSC a Catalunya presenta l'oportunitat ideal perquè Junts es llanci a degolla contra Esquerra. Però el seu aïllament al Parlament i la falta d'un lideratge potent impedeixen una major bel·ligerància. A més, la presència d'Aliança Catalana impedeix que Junts marqui un perfil més dretà com fa al Congrés.
Sense anar més lluny, Junts comparteix amb ERC, encara que a contracor, l'interès comú del cordó sanitari contra Aliança Catalana. Els postconvergents volen primer neutralitzar l'amenaça orriolista, per després aniquilar a ERC. Però a més esperen una altra cosa, i és el retorn de Carles Puigdemont restituït per l'aplicació de l'amnistia.
La tornada de Puigdemont per encapçalar físicament l'oposició serà el tret de sortida de la batalla final en la guerra amb ERC. Enfront es trobarà a Oriol Junqueras, que de moment es manté en un segon pla esperant el moment idoni per sortir a escena. Mentrestant, segueix urdint des de l'ombra el gir a l'esquerra d'ERC que inevitablement el portarà al xoc ideològic amb Junts.
Ambdós miren amb les llums llargues a les eleccions a la Generalitat previstes per al 2028. L'any anterior s'hauran celebrat les eleccions municipals, claus perquè ERC i Junts recuperin múscul al territori. Junqueras i Puigdemont tindran llavors el duel final que desitjaven, sempre que els seus partits segueixin encara dempeus.
Més notícies: