Ripoll no és un sol poble

A la una estic com un clau davant del col·legi públic Joan Maragall, el centre amb més immigració de Ripoll. Tot i això, he de confessar que no he vist més mares magribines que les que jo veia quan portava els meus fills a l'escola Els Convents, situada a Martorell.

Recordo que, amb el nen, sempre anàvem ell i jo sols. Davant, quatre dones amb vels i vuit o nou fills en total. A segon, es va passar tot el cicle escolar en minoria. De vint alumnes, quinze eren de fora o de pares estrangers. Per això la majoria dels ciutadans de Martorell -inclòs l'alcalde- preferien portar els fills a una escola concertada. No ho deien, és clar, però era per la immigració.

És clar que aquí també es repeteix la tònica: la majoria de dones magribines van amb més d'un fill i són dos grups aïllats a part d'alguna salutació esporàdica. Les magribines, amb les magribines. Les autòctones, amb les autòctones. Després, a la sortida de l'escola, als parcs infantils, es manté la frontera mental i la distància física.

Però, el que deia, després de sis hores fent voltes per la capital del Ripollès no he vist més magribins que al meu municipi o a altres localitats catalanes. Per això m'assalta un dubte: Això de Ripoll és un “cas aïllat” o l'excepció que confirma la regla?

Si amb un 13% d'immigrants, Aliança Catalana ha tret sis regidors, quants en podria treure a Martorell, per exemple, què estem en un 18%?

A més, cal tenir en compte que les estadístiques oficials, com els pressupostos públics, sempre van a la baixa. Els sensepapers no en surten i els nacionalitzats després de deu anys de residència deixen de sortir. Però el que deia: si a Ripoll han tret sis regidors de 17 –la majoria absoluta són nou– què pot passar en altres municipis?

A Badalona hi ha un 15% -cosa que també explica l'èxit d'Albiol-, a Terrassa un 14% -Vox acaba d'entrar amb tres-, a Lleida un 20%: el PP ha guanyat ERC. I ja no diguem a localitats com Salt, amb gairebé un 40%. A les municipals del 2019 Vox va entrar sense baixar de l'autobús –ni tan sols van fer campanya. En aquestes han passat de tres a quatre.

Ripoll – amb uns 10.000 habitants: ha perdut població des dels anys 80– s'assembla a molts altres municipis catalans. Amb un centre de vegades degradat, botigues tancades –probablement això és també culpa que comprem a Amazon– i elevada població estrangera.

Per això, quan m'apropo a la seu d'Aliança Catalana cap a les sis de la tarda li dic a la Sílvia Orriols:

- No sé de què us queixeu. Hi ha municipis catalans amb més immigració que vosaltres.

Algú al costat em corregeix: “Però aquí som menys, se'n veuen més”. La qual cosa tampoc és certa perquè és proporcional.

La compareixença té lloc a la seu social. Una estelada gegant presideix la sala. Perquè Aliança Catalana és també independentista al màxim. En un balcó he vist penjat una pancarta en què retreien ERC, Junts i la CUP no haver complert el mandat de les urnes.

Fins i tot poden recollir vots de l'independentisme més desencantat. Al cap i a la fi, en efecte, van dir el 2015 que seria cosa de 18 mesos. Després que si "marxem", "hem passat pantalla" i ara estan amb "l'embat" i la "confrontació democràtica".

Em sento al costat d'una senyora, Margarida, que no té res d'aparença feixista, més aviat de te amb pastes. Com la resta d'assistents, sigui dit de pas. M'aclareix que va ser una de les fundadores del partit: “Cinc dies després dels atemptats vaig començar a trucar a gent”.

Perquè, certament, la visió que han transmès l'ajuntament, el Govern i els mitjans –començant per TV3– és que Ripoll era un model de convivència multicultural. Res a veure amb la realitat. Si no, no haguessin votat Aliança Catalana 1.400 ripollencs.

Sílvia Orriols comença la roda de premsa amb la resta de regidors electes. A la sala també hi ha el Roger, que ha sortit a Manlleu. Em promet ensenyar-me un dia aquesta localitat.

Ningú podrà dir que Orriols té pèls a la llengua. Comença denunciant la “campanya de desprestigi” -crec que aquest mateix matí a TV3, Catalunya Ràdio i Rac1 l'han deixat verda- i el “cordó sanitari” de la resta de forces polítiques. Després reivindica el famós dret a decidir de les 1.401 persones que els han votat. En algunes taules van arribar gairebé al 40%.

Tot seguit reparteix estopa contra ERC i Junts. Respecte a Esquerra, se centra en l'exconsellera Teresa Jordà, i la seva alcaldia entre el 2003 i el 2011. Pel que fa a Junts, ho fa des de llavors fins ara. A més, els recomana que vagin “al racó de pensar” i en treguin les seves conclusions.

Entre els mitjans presents, sospito que la majoria locals, no veig les càmeres de TV3 ni ningú de La Vanguardia desplaçat des de Barcelona per intentar esbrinar què ha passat a Ripoll. Aprofitant la falta de preguntes, li plantejo diverses a Sílvia Orriols.

“Qui vulgui venir aquí a integrar-s'hi és benvingut; qui vingui a viure al marge de Ripoll doncs no”, explica a la primera resposta.

“No hi ha cap model de convivència exemplar a Ripoll, hi ha dues comunitats: la convivència era nul·la abans dels atemptats i és nul·la després dels atemptats”, prossegueix.

“El col·lectiu musulmà no és un col·lectiu que vingui a interactuar, a integrar-se i a formar part de la societat”, insisteix.

Aprofito també per fer-li una pregunta que he vingut fent-me des dels atemptats:

- “Els deu terroristes eren de Ripoll. Un de Ribes de Freser. Costa de creure que ningú de la comunitat islàmica no hagués percebut res”.

La resposta em deixa gelat:

- “És evident, i està reconegut al sumari, que l'imant feia crides per matar infidels i europeus des de l'altaveu de la mesquita”, contesta.

No es talla: “N'hi havia molts que vivien a Ripoll que van escoltar aquestes prèdiques i que en comptes d'anar-se'n els Mossos a posar la denúncia pertinent van fer el desentès i se'n van anar a casa tranquil·lament. Podrien haver evitat la tragèdia i no ho van fer”.

“Els ripollencs hem estat obligats a viure als mateixos blocs i a passejar pels mateixos carrers que tots aquests individus que van escoltar aquestes crides a matar europeus i no van fer res per evitar el desastre”.

Orriols explica per acabar que “hem augmentat molt el nombre d'afiliats a tot el territori català, la nació catalana”. Inclou, sense embuts, València i Balears.

Acaba anunciant que no només repetiran a les properes municipals a més localitats, sinó que es presentaran també a les eleccions al Parlament.

El temps dirà, però tenen totes les condicions per créixer. Ripoll, com altres municipis catalans, no és “un sol poble”, sinó dues comunitats aïllades i, en bona part, enfrontades.