Què diu el programa de Junts en impostos i per què és un canvi important

Les propostes en matèria de fiscalitat que porta Junts per a les eleccions del 12M suggereixen un canvi de rumb significatiu. El partit de l'expresident Puigdemont promet notables reduccions d'impostos que tornen a apuntar a aquest gir pragmàtic que molts veuen en la formació.

És a dir, abandonar les tesis nacionalistes partidàries de la unilateralitat per acostar-se a un possibilisme convergent. O això és el que s'ha interpretat dels moviments de Junts des que es van trobar amb unes de les claus de la legislatura de Sánchez. Al marge, és clar, del problema inesperat que li ha sortit a Puigdemont, que no és cap altre que Sílvia Orriols.

Outlet d'impostos

El contrast és massa marcat perquè no cridi l'atenció: Junts ha passat de apujar l'impost de successions - Torra era president - a demanar la seva pràctica eliminació.

El seu programa electoral per al 12M apunta que “bonificarem el 99% de la quota tributària per als contribuents dels grups de parentiu I i II”. Així mateix, "exclourem de l'impost de successions els casos de relleu generacional familiar de fins a 3r grau per facilitar la continuïtat i el relleu generacional de les empreses familiars".

Però no és només successions. També demanen una reforma de l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i suprimir l'impost de patrimoni, del qual diuen que reconeixen el seu “caràcter injust”. Encara més: no és només successions, activitats econòmiques i patrimoni, sinó que també és l'IRPF i, en general, tots els impostos. Per als seus cent primers dies de govern proposen ni més ni menys que la “revisió de la cistella d'impostos dels catalans per a la reducció o supressió, si s'escau, de cadascun”.

Liberalisme conservador per frenar Orriols?

L'apel·lació a reduccions fiscals no és cap eina electoralista gaire nova. Quan Junts era dins del Govern ja feia pressió per baixar l'impost de successions, que ells mateixos van augmentar en plena pandèmia. De la mateixa manera, i un cop ja fora del Govern, condicionaven el suport als pressupostos del president Aragonès a també rebaixes d'impostos.

Amb tot això present, el que sembla és que Junts intenta baixar a tota velocitat des dels núvols unilaterialistes per presentar-se com una opció sòlida de Govern. Cosa que, per cert, quadra amb les peticions de la patronal per acabar amb “l'infern fiscal” a Catalunya. Si no fos perquè Junts segueix amb la idea – almenys, de cara a la galeria – de multar les empreses fugades el 2017, la simbiosi amb Foment del Treball seria màxima.

El problema és que Junts ja no es pot posar el vestit de liberalisme-conservador per combatre només els seus adversaris d'esquerres com ERC o el PSC. I és que, ara, també tenen la competència d'Aliança Catalana, que a gairebé tots els efectes és una quota escindida de Junts.

Per tot això, Junts s'ha de presentar com un partit d'ordre per poder tapar la fugida que tenen dins la dreta catalanista. El dubte és com de gran és la part del seu electorat que no es creu aquest gir pragmàtic cap a la neoconvergència, que és sobre el que sustenta aquesta enorme rebaixa fiscal que prometen.