Una família caminant de la mà per un carrer arbrat al capvespre.
POLÍTICA

Un de cada quatre catalans ha nascut a l'estranger: 100.000 més en un any

Es reafirma el patró: el gruix del creixement demogràfic es concentra entre la població activa de Catalunya

Més enllà de les polèmiques transitòries i les tensions polítiques, el gran canvi que experimenta Catalunya és la demografia. Des de l'any 2000, Catalunya ha guanyat de l'ordre de dos milions d'habitants, majoritàriament estrangers. La immigració intrapeninsular va ser un fenomen circumscrit a la seva època i que ja va acabar.

I com han assenyalat els demògrafs, atesa la natalitat autòctona, la demografia catalana depèn del tot de les aportacions estrangeres. Entre moltes altres coses, això explica la pressió administrativa que experimenta la Generalitat en els seus diferents àmbits. O també la concentració poblacional a Barcelona, que pressiona a l'alça els preus immobiliaris.

I segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la població nascuda a l'estranger ha augmentat en 100.000 persones a Catalunya durant el 2023, i ja s'acosta als dos milions a data d'octubre del 2024. Com ja indicaven les dades demogràfiques anteriors, la població estrangera es concentra entre els mil·lennistes. Això té derivades econòmiques i socials molt importants.

María Liz dóna un dit al seu fill Erik, que ha estat el primer nadó nascut el 2024 a Madrid, a l'Hospital Universitari La Paz, l'1 de gener del 2024, a Madrid (Espanya)

Les darreres xifres

Entre aquest grup de població (25-40 anys), el 45% dels catalans han nascut a l'estranger. Això sense perjudici que una gran part disposen de la nacionalitat espanyola. Així, només un 36% tenen una altra nacionalitat que no sigui l'espanyola.

És a dir, que la clau de l'anàlisi és als ciutadans estrangers que adopten la nacionalitat espanyola. De fet, aquest col·lectiu ha augmentat en 61.000 persones a Catalunya, arribant en total fins a 1,5 milions de ciutadans. En termes percentuals, representen el 18,5% de la població catalana.

Per territoris, Girona registra els percentatges més alts: allà, gairebé el 27% de la població és estrangera, que es dispara fins al 40% a la franja de 25-45 anys. Per part seva, Barcelona s'acosta al 25% de població estrangera. Tot i que Barcelona sí que aconsegueix un rècord particular: gairebé la meitat dels joves (48,5%) entre 30 i 40 anys són estrangers.

I que el creixement demogràfic es concentri en els mil·lennistes és sinònim que es concentra entre la població activa. Per franges, observem que el 44% de joves entre 25 i 29 anys han nascut a l'estranger, i entre els 30 i els 34, el percentatge puja fins al 47%. És a dir – i com venen indicant tots els centres d'anàlisi econòmic –, el motor laboral d'Espanya i de Catalunya són fonamentalment estrangers.

➡️ Política

Més notícies: