Europa Press Punxada de la vaga propalestina: seguiment fluix, vandalisme i milers de treballadors afectats
En realitat, la vaga és una altra expressió de la decadència irreversible de l'esquerra catalana
La vaga general convocada en suport a Palestina s'ha saldat amb un seguiment escàs, diversos episodis de vandalisme i milers de treballadors perjudicats per talls de carreteres. El que pretenia ser una jornada de solidaritat internacional va acabar convertint-se en un dia de caos per a milers de ciutadans que només volien arribar al seu lloc de treball.
Els sindicats convocants van justificar la protesta com una acció “per aturar el genocidi a Gaza”. Tanmateix, el resultat va ser una vaga política sense el més mínim efecte real en el conflicte. Molts comerços no van obrir, el transport va patir interrupcions i la Ronda Litoral va romandre bloquejada durant hores.
Els antisistema destorben la ciutadania | 3Cat
Vandalisme i caos als carrers
Des de primera hora de dimecres, diversos grups de manifestants van bloquejar la Ronda Litoral, els accessos a Mercabarna i la Zona Franca, paralitzant el trànsit en una de les principals artèries logístiques de Catalunya. A aquests talls s'hi van sumar els de la C-17, la C-25 i altres eixos interurbans, amb la corresponent afectació per a transportistes i treballadors.
A més, cal no oblidar el fracàs estadístic de la jornada. Segons dades oficials, la vaga va tenir un anecdòtic seguiment del 0,5%. Sense perjudici, clar, que els mitjans subvencionats no hagin donat publicada a la dada.
Es van registrar actes de vandalisme en mobiliari urbà i façanes, així com llançament de pintura contra algunes seus institucionals. Els Mossos d'Esquadra van haver d'intervenir en diversos punts per restablir la circulació. A la resta de la comunitat, la situació va ser d'aparent normalitat: el seguiment va ser mínim i els serveis essencials van funcionar amb normalitat.
Les crítiques no van trigar a arribar. Molts ciutadans van expressar la seva frustració pel bloqueig de la mobilitat i van acusar els convocants d'utilitzar la causa palestina com a excusa ideològica. “Hi ha milers de motius reals per fer vaga, però aquest no n'és un”, es llegia a les xarxes socials.
Jaume Clotet: “És una perversió del concepte de vaga”
El periodista i escriptor Jaume Clotet resumia a TV3 el que molts pensaven. Va assegurar que la jornada va ser “una perversió del concepte de vaga”, recordant que una vaga només té sentit quan busca millorar les condicions laborals i s'adreça al mateix Govern. Amb molta precisió, Clotet va subratllar a més la paradoxa política del moment.
Mentre la vaga omplia titulars, l'exministre socialista José Luis Ábalos declarava davant el Tribunal Suprem en el marc de la investigació sobre presumpta corrupció al PSOE. És a dir, que aquesta pot haver estat una de les vagues "antisistema" que millor li ha anat al "sistema". D'altra banda, Clotet assenyalava que sí que hi ha altres motius reals per protestar, com l'augment de quotes als autònoms.
Una vaga desconnectada de la realitat
El balanç de la jornada va ser clar: seguiment residual, danys econòmics i rebuig social. El que havia de ser una mostra de solidaritat internacional va acabar revelant el buit estratègic i la desconnexió social de l'esquerra catalana. Ara bé, això no és més que una manifestació de la decadència –ja irreversible– de l'esquerra catalana.
Mentre milers de treballadors perdien hores de feina i productivitat, la sensació dominant va ser la d'una protesta inútil. Com resumia ahir un comentari viral a les xarxes: “Si de debò els importés la justícia, farien vaga pels salaris, no per Palestina”
Més notícies: