Europa Press L'infern de ser autònom a Espanya: pagar més, guanyar menys i jubilar-se amb la pensió més baixa d'Europa
L'Estat explota al màxim una part essencial del teixit econòmic d'Espanya: aquí en tenim el resultat
Ser autònom a Espanya continua sent un exercici de resistència econòmica. El sistema de cotització i fiscalitat converteix els treballadors per compte propi en un dels col·lectius més castigats d’Europa, atrapats entre quotes elevades, impostos alts i prestacions mínimes. I la reforma aprovada el 2023 no ha alleujat la càrrega: la majoria dels autònoms continua pagant més del que rep.
El contrast amb la resta d’Europa és contundent. Mentre en països com França, Regne Unit o Alemanya els autònoms gaudeixen de flexibilitat, exempcions i períodes de gràcia, Espanya combina quotes obligatòries desproporcionades amb un IRPF dels més alts del continent. En conjunt, un treballador per compte propi espanyol paga fins a un 50% més en impostos i cotitzacions que la mitjana europea.
Quotes fixes, impostos progressius i una càrrega insuportable
El model espanyol exigeix pagar una quota mensual mínima de 200 euros, que pot arribar fins als 590 euros en els trams més alts, fins i tot encara que el negoci gairebé no generi ingressos. A això s’hi sumen l’IRPF, amb tipus de fins al 47% per a rendes altes, i l’IVA del 21%, que s’ha de liquidar cada trimestre encara que no s’hagi cobrat la factura.
Autònoms i treballadors: la dura realitat dels treballadors | Europa Press
A més, des de 2023 els autònoms paguen un recàrrec addicional del 0,8% pel Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), destinat a sostenir les pensions futures. L’anomenada “tarifa plana” de 80 euros, que pretenia incentivar l’autoocupació, només dura un any. Després es converteix ràpidament en una quota mitjana de 294 euros mensuals per a ingressos modestos de 1.300 euros.
El resultat és un escenari fiscal asfixiant. Segons un informe d’InfoAutónomos, un professional que facturi 1.500 euros nets paga prop del 20% dels seus ingressos només en cotitzacions, sense comptar la resta de tributs. A França o Alemanya, aquesta càrrega es redueix pràcticament a la meitat durant els primers anys d’activitat.
L’espectre europeu: menys impostos, més protecció
El contrast amb Europa és demolidor. A França, els nous autònoms no paguen quotes durant el primer any i només contribueixen entre el 12% i el 22% segons la seva activitat. Al Regne Unit, qui guanya menys d’11.500 euros a l’any paga només 15 euros mensuals en assegurances socials, sense obligació de declarar IVA si factura menys de 100.000 euros.
A Alemanya, els treballadors per compte propi trien les seves cobertures i paguen entre 140 i 240 euros al mes, amb l’avantatge de no declarar IVA fins haver cobrat. A Itàlia, els autònoms amb ingressos baixos estan exempts d’impostos. I a Portugal es cotitza sobre el 70% dels ingressos declarats.
Espanya, en canvi, continua sent el país europeu on més es paga per treballar per compte propi i on menys es rep a canvi. Ni les deduccions ni les bonificacions compensen una estructura fiscal que castiga especialment els petits negocis. Parlem de comerços i professionals amb rendes mitjanes o baixes.
Sánchez enfonsa encara més la renda per capita | Europa Press
Jubilació: dècades cotitzant per cobrar 1.000 euros
La desigualtat empitjora quan s'arriba a la jubilació. Segons les dades del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, els autònoms espanyols cobren una pensió mitjana de 1.009 euros, davant dels 1.665 euros dels assalariats del règim general. La diferència supera els 650 euros mensuals, cosa que converteix aquest col·lectiu en el més vulnerable del sistema públic de pensions.
La raó és històrica: durant anys, els autònoms van poder cotitzar per la base mínima, cosa que va fer la majoria per poder sobreviure. El resultat és una generació sencera que, després de dècades de treball, rep pensions molt per sota del llindar de subsistència. La reforma de 2023 pretén corregir aquesta desigualtat mitjançant la cotització per ingressos reals, però els seus efectes no es notaran fins d’aquí a una dècada.
El pes invisible de sostenir el país
A Espanya hi ha més de 3,4 milions d’autònoms que generen ocupació, riquesa i serveis essencials. Tanmateix, el 85% no es pot permetre contractar empleats i el 60% té dificultats per conciliar vida laboral i familiar. Són part essencial del teixit econòmic, però també l’esglaó més feble de la cadena fiscal.
Hisenda no perdona els autònoms | Europa Press
La paradoxa és evident: l’Estat recorre a ells per sostenir la recaptació, però els nega l’estabilitat i la protecció que atorga a altres treballadors. Paguen com empresaris, però cobren com assalariats precaris. Treballen sense horaris, però amb obligacions fiscals molt dures.
Així, ser autònom a Espanya no és només una professió: és una prova de resistència diària. Un camí ple d’obstacles on l’Administració cobra primer i ajuda després, i on jubilar-se amb dignitat continua sent, per a molts, un somni pendent.
Més notícies: