3Cat Pluja de crítiques a l'esquerra catalana per la vaga propalestina: 'I pels salaris, quan?'
Consignes llunyanes i excés d’ideologia: l’esquerra antisistema avança sense oposició cap a la seva irrellevància social
La jornada de vaga general convocada a Catalunya per “posar fi al genocidi a Gaza” ha despertat una allau de crítiques a les xarxes socials. A primera hora del matí, els col·lectius juvenils de l’esquerra radical celebraven els talls de carreteres i els piquets amb un missatge triomfal. "Des de bon matí ja comencem amb diversos talls de carretera, bloquejos i piquets per la vaga general":
Però la resposta no va ser l’esperada. Centenars d’usuaris van replicar amb ironia i enuig davant del que consideren una vaga inútil i desconnectada de la realitat social. “És per la pujada de la quota dels autònoms? O per millorar les condicions dels sanitaris? O per pujar els salaris?”, comentava un internauta.
Altres ironitzaven: “El primer dia en anys que us lleveu d’hora per alguna cosa”. El sentiment general va ser clar: l’esquerra protesta per tot menys pel que afecta directament els treballadors.
Ara toca protestar per Palestina | Europa Press
Una vaga política, no laboral
La convocatòria partia de vuit sindicats, entre ells CCOO, UGT, CGT, COS i Intersindical, i pretenia aturar l’activitat per exigir la fi del conflicte a Gaza. La jornada, però, va tenir un seguiment molt limitat fora de l’àmbit educatiu i de certs sectors del funcionariat.
A Barcelona, els manifestants van tallar la Ronda Litoral, els accessos a Mercabarna i la Zona Franca, generant embussos i desviaments des de les primeres hores. Els sindicats van justificar els bloquejos com una “acció solidària internacional”. Però per a molts ciutadans van ser una mostra més d’un activisme desconnectat del dia a dia de la majoria. “Hi ha moltes causes més urgents per les quals fer vaga”, assenyalaven diversos comentaris.
La protesta també va afectar el trànsit a la C-17 i la C-25, i va provocar retards en el transport públic. Els serveis mínims van garantir l’activitat als hospitals, escoles i serveis essencials. Tot i així, el malestar ciutadà va ser evident: molts treballadors van haver d’improvisar per arribar als seus llocs de feina o reorganitzar les seves jornades.
La CUP ja és una veu minoritària | Redes sociales
L’esquerra perd el pols del carrer
El debat es repeteix cada vegada que s’organitza una vaga política. L’esquerra catalana manté un activisme permanent que ja no connecta amb els problemes reals dels treballadors. En lloc de reclamar salaris dignes o alleujar la càrrega fiscal dels autònoms, centra els seus esforços en causes internacionals que poc afecten el dia a dia dels ciutadans.
La convocatòria per Palestina ha servit, de nou, per retratar aquest desencís entre discurs i realitat. Una Catalunya que es lleva d’hora i treballa mira amb escepticisme aquells que bloquegen carrers en nom de consignes llunyanes. I a les xarxes, el veredicte va ser clar: “Pels salaris, mai; per Palestina, sempre”.
Més notícies: