PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP exploren ara un 'pacte contra els discursos d'odi'

PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP han anunciat la imminent creació d'una comissió d'estudi sobre el racisme i els discursos d'odi al Parlament. Les cinc formacions van signar a l'inici de la legislatura el ‘pacte antifeixista’ contra Vox i Aliança Catalana. El PSC va proposar al PP que també s'hi sumés al grup, però els populars van declinar.

El cordó sanitari no només no està aconseguint el seu objectiu, sinó que està provocant l'efecte contrari al desitjat.

Les enquestes assenyalen que els partits del cordó sanitari s'estanquen o, com en el cas de Junts, es desplomen. Mentre que Vox es manté o creix lleugerament, i Aliança Catalana es dispara.

Però hi ha quelcom més preocupant per als signants del ‘pacte antifeixista’, i és que Vox i Aliança Catalana han aconseguit dominar el relat a la cambra. Les seves intervencions són les més seguides per l'audiència, i en poc temps han aconseguit marcar l'agenda política i el debat públic.

Davant el fracàs del cordó sanitari, han optat per intensificar la seva estratègia, i exploren ara noves fórmules per censurar els seus oponents.

Pacte nacional contra els discursos d'odi

Vist que l'aïllament no funciona, estudien ara “eines i mecanismes” per limitar el debat parlamentari. Fins ara ho han intentat mitjançant la intervenció arbitrària del president del Parlament, Josep Rull. Però aquest ha estat advertit pels lletrats de la cambra, que han establert que la llibertat d'expressió ha d'estar per sobre de la percepció subjectiva dels “discursos d'odi”.

PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP volen ara establir les bases per a un futur “pacte nacional contra els discursos d'odi”. Creuen que ha arribat el moment d'actuar més decididament contra discursos que “posen en risc la convivència, la cohesió social i la mateixa democràcia”.

El primer pas serà la creació d'una comissió d'estudi per analitzar on i com s'originen aquests discursos, per quins canals es difonen i a quins col·lectius van dirigits.

El següent pas seria incorporar-ho al funcionament de la cambra, per millorar els mecanismes existents per actuar contra els discursos d'odi.

Encara que els seus impulsors tenen clar que ja existeixen reglaments parlamentaris per limitar aquests discursos, la seva prioritat és abordar-ho des de l'àmbit polític i social, més que l'institucional. De totes maneres, creuen que sí que pot contribuir a augmentar la pressió sobre Vox i Aliança Catalana, a qui de moment la seva estratègia no fa ni pessigolles.

Toque d'atenció al president del Parlament

El problema per a aquests partits és que els lletrats de la cambra ja han advertit del doble raser utilitzat per censurar alguns partits. Per exemple, en la present legislatura Josep Rull ha interromput ja diverses vegades Vox i Aliança Catalana per advertir-los. Però en canvi ha passat per alt els insults de “feixista” i “nazi” proferits per diputats de Junts i Comuns a Sílvia Orriols.

A més, els lletrats han advertit del risc que assumeix el president de la cambra en actuar amb una arbitrarietat tan descarada.

Per exemple, ha advertit diverses vegades Vox i Aliança Catalana per vincular la immigració amb l'auge de la delinqüència. I en canvi es va inhibir davant la diputada de la CUP quan va aclamar la pedregada de policies a Salt.

La vinculació de la immigració amb l'auge de la delinqüència pot agradar més o menys, però és una posició política que pot ser expressada i rebatuda. En canvi, encoratjar la violència contra la policia s'acosta més a la incitació d'un delicte. 

Finalment hi ha la qüestió del legítim dret a la representació d'aquests partits, que van rebre 366.856 vots. On queden els drets d'aquests votants a ser representats pels seus partits, emparats per la llibertat d'expressió de la cambra?