EP Lletrats del Parlament adverteixen a Rull per voler limitar la llibertat d'expressió
La llibertat d'expressió ha de primar sobre la valoració de possibles discursos d'odi, segons l'informe
Important toc d'atenció al president del Parlament, Josep Rull, pel seu intent de limitar la llibertat d'expressió dels diputats. Des de la seva arribada al càrrec, Rull està duent a terme una operació d'assetjament i enderrocament contra Vox i Aliança Catalana. El diputat de Junts utilitza el seu càrrec al Parlament per liderar l'estratègia d'aïllament d'aquests partits per part del cordó sanitari.
Josep Rull utilitza el seu càrrec per perjudicar alguns partits | Parlament de Catalunya
The Objective ha revelat en exclusiva el contingut de l'informe dels lletrats. Adverteixen a Josep Rull que la llibertat d'expressió dels diputats està per sobre de les apreciacions sobre possibles discursos d'odi. Alerten que el concepte discurs d'odi pot portar a una arbitrarietat que doni peu a actuacions desproporcionades.
Vox i Aliança Catalana, i també el PP, fa temps que denuncien els excessos de la presidència i la seva falta d'imparcialitat. L'informe posa en evidència l'atac sistemàtic al dret de representació de partits elegits democràticament a les urnes.
Tiró d'orelles al president del Parlament
El mateix Josep Rull va enviar aquests dies una carta als grups parlamentaris animant-los a denunciar discursos d'odi per explorar possibles sancions. Els lletrats de la cambra han reaccionat amb aquest informe que baixa els fums al president de la cambra.
L'informe es refereix als articles 233 i 239 del reglament, utilitzats de forma recurrent per Rull per emmordassar els partits considerats d'“extrema dreta”. El 133 regula les normes de conducta dels parlamentaris, així com les crides a l'ordre i les possibles sancions disciplinàries. El 239 regula les crides a l'ordre per justificar possibles sancions com l'expulsió de la cambra.
L'informe ve a dir que el president de la cambra no pot emparar-se en el concepte “discurs d'odi” per condicionar de forma arbitrària l'acció parlamentària dels representants democràticament elegits.
L'informe dona la raó a aquells que critiquen el paper que ha assumit Josep Rull des de l'inici de la legislatura. Josep Rull ha amonestat de forma recurrent diputats de Vox i AC. Però en canvi ha fet cas omís als insults de “nazi” i “feixistes” proferits per diputats de Comuns i Junts cap a Sílvia Orriols.
Dur amb uns, complaent amb altres
Això porta a la pregunta de quins criteris ha de seguir el president de la cambra per cridar a l'ordre els diputats durant el seu ús de la paraula. És aquí on els lletrats insisteixen en la necessitat d'un major equilibri. Si no, el president incorre en el risc de limitar la llibertat d'expressió amb un biaix clarament arbitrari.
Ha de prevaler la llibertat d'expressió, segons els lletrats | Europa Press
A més dels exemples exposats, es qüestiona també el contrast entre la duresa amb uns partits i la indulgència amb altres. Per exemple, Rull crida sempre l'atenció a Vox i Aliança Catalana quan plantegen la relació entre delinqüència i immigració. Però en canvi es va negar a advertir la CUP per aclamar els atacs a la policia a Salt.
La relació entre delinqüència i immigració podrà agradar més o menys, però entra dins dels límits de la llibertat d'expressió. En canvi, encoratjar des de la tribuna d'oradors els atacs a la policia entra dins d'una possible promoció d'un delicte.
L'informe apel·la al que estableixen el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió. Deixant clar que el sistema democràtic espanyol és menys restrictiu respecte a expressions suposadament antidemocràtiques.
Més notícies: