
Professionals que van destapar l'opressió islàmica de nenes del Raval denuncien pressions polítiques
Les van voler silenciar i fins i tot van ser acomiadades després de denunciar la situació
El naixement de l'associació 'Per Elles', contra la segregació de nenes i adolescents del Raval, ha ajudat a visibilitzar una dura realitat. Monitors de lleure van denunciar mesos enrere la vulneració de drets de la infància que es troben diàriament. Però segons han explicat, en lloc de rebre el suport de les principals institucions del país, s'han trobat amb pressions polítiques i rebuig institucional.
El passat 29 d'octubre van presentar aquesta nova associació, dedicada a vetllar per la llibertat de les nenes i famílies oprimides per les seves famílies i el seu entorn. Durant la presentació van denunciar la pressió a la qual s'han vist sotmeses. Els poders públics a Catalunya volen córrer un tel per protegir la comunitat islàmica.

Aquests monitors van alertar que moltes famílies musulmanes impedeixen a les seves filles fer extraescolars, anar amb nois, o una cosa tan simple com passejar soles pel carrer. Segons han explicat, quan van traslladar la seva preocupació a les institucions van rebre pressions per silenciar-los. Després van decidir recórrer a la Sindicatura de Greuges, que però va acabar concloent que eren simples casos aïllats.
A alguns d'ells els va costar fins i tot l'acomiadament després de vint anys treballant al barri. Però allò va ser el punt d'inflexió per posar en marxa l'associació i denunciar amb la seva pròpia veu l'opressió que pateixen moltes nenes i adolescents al Raval.
Una situació ocultada per les institucions
Cristina Baldoví i Lluís Morales són els dos monitors que han fundat Per Elles. A la presentació van estar acompanyats per l'escriptora Najat El Hachmi i per Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya.
Huma Jamshed, presidenta de l'Associació de Dones Pakistaneses del Raval, va alertar que moltes joves són pressionades i enganyades per les seves famílies per sotmetre's a matrimonis forçats. Des de 2009 fins a 2021 es van detectar 200 casos a Catalunya, encara que podrien ser més ja que les dades només reflecteixen els casos denunciats. Jamshed adverteix també que "les entitats que ho denuncien i treballen per ajudar les noies no estan rebent cap suport per part de les autoritats".
Carrasco ha vinculat el silenci i les pressions a la submissió de l'agenda feminista a l'agenda antiracista. Ha lamentat que l'esquerra postmoderna "confon la igualtat amb la diversitat, i acaba coincidint amb els integristes".
L'associació, un salvavides per a les noies
Els fundadors de Per Elles expliquen que a la comunitat musulmana moltes joves són obligades a quedar-se a casa. No els deixen anar a l'escola, participar en extraescolars, anar amb nois o passejar soles pels carrers. Encara que això està prohibit per les principals convencions de drets de la infància i la joventut, les institucions catalanes miren cap a una altra banda.
En el pitjor dels casos, aquest aïllament social és la preparació de les menors per al matrimoni forçat. En alguns casos l'aïllament és tan precoç i tan dràstic que les víctimes ni tan sols se n'adonen. En altres casos, quan intenten rebel·lar-se, són severament castigades.
El cas més dramàtic va ser l'assassinat de dues germanes pakistaneses de Terrassa que es van negar a un matrimoni concertat. Baldoví i Morales van expressar la seva aspiració que aquesta associació serveixi com un lloc on aquestes noies puguin acudir. Un salvavides davant l'incomprensible abandó institucional.
Més notícies: