Europa Press Com ERC i el PSC han intentat tapar el cas de la DGAIA: 30 milions d'euros en risc
Entre silencis, maniobres planificades i connivència mediàtica, el tripartit intenta rebaixar l'escàndol de la DGAIA
L'escàndol de la DGAIA s'ha convertit en un dels episodis més tèrbols de la Catalunya recent. El que va començar com una denúncia aïllada ha acabat revelant una trama de pagaments irregulars, auditories manipulades i un intent conjunt d'ERC i el PSC per rebaixar la gravetat del cas. I segons explica ara Octuvre, la gestió opaca de les fundacions contractistes podria posar en risc fins a 30 milions d'euros públics.
Una denúncia que ho va canviar tot
El cas va començar al gener de 2025, quan un treballador d'una fundació contractista de la DGAIA va denunciar irregularitats en els pagaments a joves extutelats. Els fets posteriors van revelar que l'administració havia autoritzat ajuts indeguts durant anys, sense controls efectius ni verificació dels beneficiaris.
Sis mesos més tard, la Sindicatura de Comptes va confirmar les sospites: la Generalitat havia efectuat pagaments irregulars per valor de 4,7 milions d'euros. La xifra va desmuntar la versió oficial de la conselleria de Drets Socials, aleshores en mans d'ERC. La formació republicana havia intentat minimitzar l'impacte del cas qualificant-lo d'“errors administratius”.
El PSC no vol trepitjar ERC amb aquest problema | Europa Press
De la negació al contraatac polític
Durant mesos, l'estratègia republicana va ser el silenci. Ni la Fundació Resilis ni la Fundació MF, principals entitats implicades, van oferir explicacions. ERC va confiar que l'assumpte s'esvaís. Però, davant la persistència de les denúncies a xarxes i la pressió mediàtica, el partit va canviar de tàctica: va acusar Octuvre i aquells que denunciaven el cas de ser “còmplices de l'extrema dreta”.
Quan la Sindicatura va certificar els pagaments indeguts, ERC va fer un pas més: va intentar apartar la síndica que investigava el cas. L'operació va formar part, doncs, d'una ofensiva institucional per desacreditar l'entitat fiscalitzadora i restar credibilitat als seus descobriments.
El paper del PSC i l'“auditoria interna”
Al juny, i ja sota la presidència socialista, la consellera Mònica Martínez Bravo va anunciar una “auditoria interna” per aclarir els fets. L'informe, presentat setmanes enrere, ha estat el punt d'inflexió. En lloc de confirmar els 4,7 milions detectats per la Sindicatura, el document redueix la xifra a només 170.000 euros.
El detall és clau: l'auditoria encarregada pel Govern no va examinar tots els casos, sinó una mostra aleatòria de 50 expedients, cosa que va permetre rebaixar la magnitud del frau. Amb la complicitat d'alguns mitjans, el relat va canviar. El que era una malversació milionària va passar a considerar-se un “error tècnic” sense més conseqüències.
Mònica Martínez, consellera de Drets Socials | E-Noticies, Parlament
Silencis, noms i 30 milions en joc
La manipulació mediàtica es va completar amb un altre detall inquietant. TV3 va evitar esmentar els noms de les fundacions responsables, tot i que apareixen desenes de vegades al document original. L'interès a protegir el nom de Resilis podria estar relacionat amb una operació molt més gran.
L'Institut Català de Finances (ICF) hauria concedit a Resilis 30 milions d'euros per comprar 500 habitatges destinats a programes socials. Una auditoria interna de la mateixa fundació ja havia advertit del risc de l'operació, que podria acabar en una fallida amb greus conseqüències econòmiques.
En altres paraules, si la relació entre la DGAIA i Resilis es deteriora, la Generalitat podria perdre no només els 4,7 milions del frau, sinó també els 30 milions del préstec públic.
Una maniobra política i financera
El cas DGAIA ja no és només un escàndol administratiu. És un exemple de com ERC i el PSC han col·laborat per controlar el relat i minimitzar els danys institucionals. Primer, desacreditant aquells que van denunciar el frau. Després, reemplaçant les xifres oficials per un informe “intern” amb conclusions molt més benignes.
Milions d'euros sota sospita | Europa Press
L'operació ha aconseguit momentàniament el seu objectiu: baixar la tensió mediàtica. Però el cost polític pot ser enorme. L'ombra d'una gestió encobridora, l'ús selectiu d'auditories i el risc de perdre 30 milions de diners públics apunten a un cas que, lluny de tancar-se, podria ampliar-se encara més.
Més notícies: