El processisme, dels nervis: dos diputats de Junts i ERC se les tenen a les xarxes

Que el processisme ha implosionat és evident. Després d'una dècada perduda, l'estructura política que subjectava Catalunya s'ha començat a enfonsar.

ERC i Junts demostren que tenen agendes polítiques particulars, la premsa subvencionada encara interpreta la victòria de Salvador Illa en clau processista i s'intenta ressuscitar la unitat independentista quan ja és tard.

Mentrestant, l'electorat nacionalista s'ha instal·lat en un abstencionisme ferm.

Aquesta decadència, doncs, s'expressa en tots els àmbits que han estat tocats pel processisme. Des de la premsa fins a la unitat indepe i passant per la caiguda i el sorgiment d'alguns partits. També als conflictes a petita escala i de caràcter personal entre polítics processistes.

Agustí Colomines, diputat de Junts, i Francesc-Marc Alvaró, diputat d'ERC al Congrés, n'han donat un nou exemple.

I Aliança Catalana pel mig

Després de la pillada al ministre Urtasun i a Francesc-Marc Alvaró dient que el Govern s'havia emportat una “hòstia” amb el vot negatiu de Junts a la Llei d'Estrangeria, Agustí Colomines s'ha mostrat molt contundent a les xarxes socials.

Colomines ha denunciat que Urtasun i Alvaró se sorprenguin davant de l'evidència que l'objectiu prioritari de Junts era l'amnistia.

Un usuari a xarxes socials, simpatitzant d'Aliança Catalana, ha respost a Colomines i l'ha convidat a no tenir complexos davant de l'esquerra. Davant d'això, Colomines ha dit no tenir “cap complex d'inferioritat respecte a qui considero que és a la meva dreta”.

Tot seguit, Francesc-Marc Alvaró ha acusat Colomines d'acostar-se a Aliança Catalana i de perdre el sentit del ridícul:

Per part seva, Colomines ha recollit el guant i ha respost amb molta contundència a Alvaró, a qui l'ha acusat de ser un demagog i un interessat:

Més enllà de l'anècdota i de la rancúnia personal que es puguin guardar dues persones, tant la votació al Congrés com aquesta classe de reaccions mostren que Junts i ERC no tenen la més mínima unitat.

Potser és un dels motius pels quals han perdut la majoria social i política.