La premsa subvencionada s'arremanga per justificar el sí de Puigdemont

Carles Puigdemont ha passat en poques hores de ser un enfant terrible a negociar el futur del Regne d'Espanya. Torna el peix al cove i, encara que el vulguin adornar amb proclames i banderes, Junts per Catalunya ha escollit salvar Sánchez i els seus exiliats. El que ha passat aquest dijous al Congrés dels Diputats és l'avantsala del que ve: un acord entre PSOE i Junts perquè Puigdemont torni i Sánchez es quedi. Ho disfressaran amb el 'no surrender' i alguna música de pel·lícula èpica, però el peix està venut.

I, és clar, cada cop hi ha més votants independentistes que ataquen la decisió de Carles Puigdemont. Després d'anys criticant ERC, Junts acaba de fer el mateix a les primeres de canvi. Potser amb més estil, però pràcticament calcat. Les veus crítiques amb Junts per Catalunya van ser la tònica del dijous polític a Twitter, on ni la figura de Carles Puigdemont ja és intocable.

És de suposar que, veient el tsunami contrari, Waterloo va cridar a files a la premsa subvencionada, que va posar fil a l'agulla. Al capdavant El Nacional, el diari que més diners ha rebut mentre Junts era al Govern i manava a la Diputació de Barcelona. "El protagonisme de Puigdemont imprimeix un rumb diferent de la investidura de Sánchez", "L'acord de Puigdemont amb Sánchez, una fita històrica per al català", "Junts té agenda", "Puigdemont resisteix, fita històrica", són només alguns dels articles publicats les darreres hores.

No està gens malament. Hi ha en joc centenars de milers d'euros anuals per al diari de Pepe Antich i es nota. Fins i tot Pilar Rahola no ha dubtat a titllar d'èxit l'acord entre Puigdemont i Sánchez. "Hem de felicitar la resistència numantina que hi ha hagut a Waterloo, avui és un dia històric", assegura Rahola.

Els votants, contra la premsa subvencionada

El problema és que ni Pilar Rahola pot fer callar el descontentament indepe. Només cal passar-se per les publicacions a Twitter i llegir les respostes. "No s'ha aconseguit res", "Això no ens acosta a la independència" són només alguns dels comentaris. Alguns acusen directament Pilar Rahola de mentidera i altres la comparen amb Oriol Junqueras.

Carles Puigdemont ha decidit jugar a la política de sempre per poder tornar i ha posat els seus escuders a treballar per dissimular-ho. El problema és que ja fa molt de temps que el votant indepe ha canviat i està fart del processisme dels seus dirigents. Serà divertit veure si Puigdemont és capaç d'adonar-se'n des de Waterloo.