Europa Press, e-Notícies PP i Vox entren a la batalla final de cara a les eleccions del 12-M
La quarta posició al Parlament no és tan clara com es creia: Vox aguanta més del que s'esperava
Al principi, tots els analistes dibuixaven un PPC amb molta força i que passaria per sobre de Vox. Però, a mesura que s'acosta el dia de les eleccions, també s'hi acosta una sospita: que el votant de Vox és molt fidel i ha respost al discurs contra la inseguretat i la immigració il·legal.
Dubtes sobre el sorpasso
Diversos mitjans recullen declaracions de fonts del PP català que diuen que es desinfla l'optimisme que hi havia en un inici. Per contra, els darrers esdeveniments han estimulat Vox. Tant la intenció de dimissió del president Sánchez com el retorn de l'expresident Puigdemont semblen mobilitzar més el votant de Vox.
Feijóo ha tingut una presència destacada a la campanya | PP Tarragona
D'altra banda, hi ha un signe inequívoc que els populars no veuen tan clar el sorpasso de Vox. I és que, els darrers dies i setmanes, hem vist un PP que ha calcat el discurs de Vox en matèria d'immigració i inseguretat. Fins i tot Feijóo, tendent de manera natural a la moderació, ha tingut paraules força dures amb aquest assumpte.
En aquest sentit, Vox va fer una aposta al principi de la campanya que va consistir a no fer-li la competència directa a Alejandro Fernández en el terreny constitucionalista. D'aquí que Vox hagi insistit tant en els seus dos temes estrella i, encara més revelador, ho hagi fet en barris obrers.
Ja no queda ningú a la banqueta
Que el PP pujarà és evident. Ara bé, el repte dels populars no és només pujar, sinó superar Vox i aconseguir la quarta posició, que és on quedarà 'de facto' el constitucionalisme. Qualsevol altra cosa serà un cop important per al PPC, que amb Alejandro Fernández ha vist l'oportunitat d'aixecar el cap a Catalunya.
I que la quarta posició és essencial per al PP i Vox es demostra que els dos partits han tret les seves millors cartes. Per la seva banda, el PP ha tret a jugar Feijóo, Ayuso i García Albiol, és a dir, el líder, la representant més mediàtica de "l'antisanxisme' i un exemple d'èxit per al PP a Catalunya.
Vox ha prioritzat els barris obrers | Europa Press
D'altra banda, Vox explota al màxim la figura de Santiago Abascal. Com explicàvem aquesta mateixa setmana, el líder de Vox dedica la setmana de manera íntegra a Catalunya. Ja ha estat a Salt, a Cornellà, a Nou Barris i ara li queda Reus i el corresponent tancament de campanya a Barcelona.
La resistència de Vox
La pregunta fonamental és: Què hi ha a la sociologia electoral de Vox que li fa presentar tanta resistència en un lloc com Catalunya? És una qüestió complexa que no es presta al reduccionisme, però es poden assenyalar dos factors fonamentals.
El primer: que els joves perceben que és a la dreta on ara hi ha l'actitud més antisistema i que, a més, és una actitud que es mou per xarxes socials i no pels mitjans oficialistes. Això fa que l'anomenat “vot de la por” que agita el feixisme i l'extrema dreta no interpel·li tant els joves.
El segon: que els efectes negatius més immediats del desordre migratori els pateixen les classes populars. Això porta a un vot que busca unes garanties que només troba a la contundència verbal, a la constància i a les solucions reals. Novament, Xavier García Albiol n'és un bon exemple.
Més notícies: