Pere Aragonès, ostatge de la seva pròpia indefinició durant el seu mandat

La campanya electoral està a punt d'acabar-se i ja podríem afirmar que Esquerra no ha pogut complir el seu objectiu principal de parlar de propostes i explicar l'obra de govern. Ho han intentat, certament, i cal dir que Pere Aragonès no ha estat malament als debats. Se'ls va preparar a consciència i sabia del que parlava. El problema, doncs, no ha anat en aquesta direcció.

Més enllà del perfil de candidat -Aragonès no ha crescut com a líder aquests tres anys- el principal problema d'ERC és un altre. Durant tres anys de mandat, els republicans han confós la centralitat amb la indefinició, provant de no enfadar ningú. Condicionats moralment per la CUP i els Comuns, han volgut mantenir la seva aprovació mentre buscaven la complicitat del sector productiu. El resultat ja el tenim a les enquestes.

És clar que Esquerra haurà fet coses positives durant aquesta legislatura. Salvador Illa posa l'exemple de Natàlia Garriga des de Cultura, per exemple. El que passa és que a la majoria de decisions estratègiques, els republicans no han volgut prendre partit, o el que és pitjor, han mostrat una disparitat d'opinions inacceptable.

El cas del Hard Rock

Possiblement, el complex hoteler i casino projectat a Tarragona, conegut com a Hard Rock, n'és l'exemple més clar. D'una banda, va ser Oriol Junqueras des del Govern el 2017 qui va dir: "El projecte es farà i es farà bé, amb mesures raonables". Amb Pere Aragonès al capdavant, el Hard Rock no s'ha desestimat, sinó que ha quedat en una situació estranya, amb ERC renovant d'amagat fa uns mesos les condicions perquè segueixi el seu curs, però sense avançar massa més.

Al mateix moment, els dirigents d'Esquerra sortien en precampanya per qüestionar el Hard Rock i mostrar el seu rebuig al projecte. No té cap sentit, oi?

Durant tres anys, Pere Aragonès ha tingut els mecanismes per frenar el projecte i desestimar-lo i ha preferit jugar a l'ambigüitat. Hem vist polítics del seu partit de Tarragona defensant el projecte i un Govern que deia que seguia els procediments amb “molta incomoditat”. "Ens hem trobat amb la contradicció de tirar endavant un projecte que no ens agrada", deia, per exemple, la candidata d'ERC, Raquel Sans.

L'ampliació de l'aeroport

El Hard Rock no ha estat l'únic projecte amb què els republicans han enfadat tothom. Amb l'ampliació de l'aeroport ha passat més del mateix. Pere Aragonès va pactar amb el Gobierno la inversió, però el Govern es va fer enrere hores abans de ser anunciat. "El Gobierno vol que Catalunya torni a ser un motor econòmic d'Espanya, però no imposarà aquest projecte perquè la Generalitat no ho fa possible", va dir la ministra Raquel Sánchez el setembre del 2021.

L'argument de Pere Aragonès era que l'ampliació "destrossaria" l'espai natural de la Ricarda, proper a l'aeroport. El problema se centrava en l'ampliació de la tercera pista, bàsica per al creixement del Prat. Tot i deixar el projecte en un calaix, Esquerra es va comprometre amb Foment a escollir una proposta de les que es van presentar, però res més lluny de la realitat.

Finalment, Esquerra va proposar fa poques setmanes incrementar la freqüència de vols durant diverses hores a l'estiu usant dues pistes, cosa que no va agradar ni a veïns, ni als empresaris ni als ecologistes.

A aquesta llista li podríem sumar la tardança a prendre decisions amb la sequera, els cops de volant amb l'inici del curs escolar o la negativa a assumir problemes de seguretat en alguns municipis per acabar enviant més Mossos. I, és clar, imaginin-se que algú vota diumenge en funció del Hard Rock, sigui a favor o en contra -els juro que conec algú que ho farà-. No es pot refiar d'Esquerra, perquè encara no sap si ho paralitzarà o ho durà a terme.

Sembla la tempesta perfecta per a Pere Aragonès. Si el candidat ja no té la mística d'altres rivals, la inconcreció durant el seu mandat en infraestructures importants ara li passa factura. I ara no val a dir que no volen el Hard Rock i que volen més avions sense la tercera pista. Ara és tard.