Diari de campanya, dia 10: Abascal triomfa a Salt

No tots els triomfs, en una campanya política, tenen a veure obligatòriament amb fer un ple fins a la bandera. A vegades, com va passar aquest dissabte a Salt, la victòria rau a haver desactivat als intolerants que tres anys abans van impossibilitar l’acte que, com en el desè dia d’aquesta campanya, Santiago Abascal i Ignacio Garriga van fer al municipi català amb una taxa d’immigració més elevada.

Ahir cap representant de l’esquerra woke es va acostar a la plaça de la Llibertat de Salt i ningú va llançar cebes amb fulles d’afaitar enganxades per fer mal com l’any 2021.

L’únic que feia visible que la situació no era normal del tot era el gran desplegament d’agents de la BRIMO dels Mossos, al voltant d’un centenar, i un gran cordó de seguretat al voltant del míting de Vox.

Però lluny del discurs del progressisme i el processisme català, malgrat les amenaces d’alguns, Abascal i Garriga van parlar a Salt. I van triomfar a Salt. El primer triomf va ser que ningú els rebentés l’acte com abans sí que havien fet.

El segon tenir al voltant de l’escenari a desenes dels immigrants il·legals que Vox vol deportar massivament, ho va dir així mateix Santiago Abascal, escoltant i fins i tot aplaudint.

El president de la Generalitat i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, va tenir doblet aquest dissabte. Al migdia va jugar a casa, a Pineda de Mar, el seu municipi natal.

El republicà va utilitzar l’estratègia socialista de la por, per advertir a la ciutadania que augura "10 anys de decadència" si ERC deixa de governar a Catalunya. Tot fa preveure que ell no serà president, amb els sondejos a la mà, i que difícilment el seu partit formarà part del pròxim executiu.

A la tarda, Aragonès, va aprofitar el derbi català de Primera, entre el Girona i el Barça, per deixar-se caure per un Montilivi ple fins a la bandera per celebrar l’història feta pel Girona al classificar-se per la Champions.

El candidat francogironí per excel·lència, Carles Puigdemont, al tancament d’aquesta edició encara no s’havia pronunciat. Quelcom estrany. I és que a Aragonès, blaugrana reconegut, el resultat no li devia agradar massa.

La política espanyola, “el barrizal”, que diu Pedro Sánchez, va tornar a copar gran part del protagonisme d’aquest dissabte amb els retrets públics, fins i tot amb insults, entre el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, i el president de l’Argentina, Javier Milei.

El president del govern d’Espanya, que va participar en la Festa de la Rosa de Montmeló, no només no va aprofitar l'ocasió per reprovar al seu ministre. Fins i tot el va recolzar i va acusar la dreta i la ultradreta d’incrementar els atacs contra ells.

Alberto Núñez Feijóo, des de Badalona, va reclamar la dimissió de Puente. Cosa que difícilment passarà. Mentre Abascal, des de Salt, va acusar Sánchez de “ploramiques” i va defensar “el to moderat” del seu amic Milei. La campanya catalana cada cop és més internacional... al final serà veritat allò de què el món ens mira!

Aquest dissabte també van tenir la seva estona de protagonisme dues persones radicalment diferents però molt similars a la vegada. L’exeurodiputat del PP, que es va oferir a Feijóo per tornar a anar a les llistes, després d’haver ajudat a fundar Vox, Alejo Vidal-Quadras, va protagonitzar un acte amb Alejandro Fernández a Barcelona. El primer míting després de l’atemptat que va patir i que va estar a punt de costar-li la vida.

L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va participar en la campanya de Jéssica Albiach després de tornar del seu viatge a Gaza. La regidora de Barcelona en Comú va demanar el vot pels Comuns per tal que Illa “deixi la deriva de la dreta”. Més dura amb el candidat socialista va ser Albiach, la presidenciable, que el va acusar de ser “el líder d’una cimentera i no d’un partit socialdemòcrata”.