El balanç de la seguretat a Catalunya que desmenteix Joan Ignasi Elena

La inseguretat ha ocupat juntament amb la immigració la centralitat del debat a la campanya electoral de les eleccions catalanes d'aquest diumenge. Partits com ERC, la CUP i els Comuns neguen la inseguretat i acusen els que la denuncien com a extrema dreta. Altres formacions com Junts, Aliança Catalana, PP i Vox assenyalen la degradació de la convivència i proposen mà dura contra la delinqüència i frenar la immigració.

Al centre d'aquesta batalla hi ha el relat oficial d'ERC, partit que ha governat aquests últims anys i que ha ostentat la conselleria d'Interior. El seu responsable, Joan Ignasi Elena, ha estat portaveu del discurs bonista del Govern al voltant de la delinqüència i la immigració il·legal. No és estrany, doncs, que hagi estat assenyalat com a culpable de l'augment de la delinqüència i la sensació d'inseguretat dels catalans.

El conseller va negar durant molt de temps que hi hagués un problema d'inseguretat a Catalunya. Només quan li va convenir políticament contrarestar el discurs de Junts va acabar reconeixent un problema amb la multireincidència, encara que el va desvincular de la immigració. ERC ha mantingut aquesta mateixa línia durant la campanya electoral, però només cal acudir a les dades oficials per trobar esquerdes en el discurs oficial.

Ha baixat la qualitat de vida dels catalans

El mes de novembre passat es va donar a conèixer que segons l'INE, per primera vegada des que es recullen dades (2008) Catalunya ha caigut per sota de la mitjana espanyola a l'indicador de qualitat de vida. Segons aquestes dades, Catalunya ja no és una de les millors regions per viure a Espanya, i cau fins als darrers llocs. El que crida l'atenció és que aquesta caiguda té a veure sobretot amb els indicadors de la seguretat i la convivència.

Les dades estadístiques mostren un augment disparat de la criminalitat, sobretot per l'increment dels homicidis, els furts i les agressions sexuals. Segons dades del Ministeri de l'Interior, el 2023 hi va haver un increment del 7,26% de la criminalitat, amb 509.521 delictes per 475.031 l'any anterior. Hi va haver vuit homicidis més, 404 agressions sexuals amb penetració més, i també un augment significatiu dels furts, robatoris amb violència i assalts a domicilis i establiments.

A l'últim plenari especial sobre seguretat, el conseller Joan Ignasi Elena va arribar a dir que no hi havia un problema d'inseguretat sinó que era més aviat una percepció dels ciutadans. Segons el darrer CEO, més de la meitat de la població, sobretot dones, ha canviat els seus hàbits per por de sortir al carrer. Això explica que cada vegada més persones denunciïn la inseguretat creixent a Catalunya i la passivitat de les autoritats, entestats a sostenir un discurs contestat per les dades.

Geografia de la delinqüència

Barcelona és l'epicentre de la inseguretat a Catalunya, i reflecteix la degradació plasmada a l'enfonsament de la qualitat de vida que assenyalava l'INE. Catalunya va ser al seu dia la regió més envejada pels seus estàndards de vida, i Barcelona representava la prosperitat com a pol d'atracció de la inversió i la innovació. Els anys de bonança contrasten amb la situació actual, on la criminalitat s'ha disparat i els robatoris, les agressions, les baralles, el consum de drogues i l'incivisme han esdevingut una cosa quotidiana.

Barcelona també és el reflex del que està passant a Catalunya amb la multireincidència: segons dades de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, l'any passat 526 delinqüents van cometre 6.200 furts i robatoris, i els lladres més actius acumulaven 288 antecedents. La delinqüència s'ha disparat al centre de Barcelona, sobretot als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample, paradisos de la multireincidència.

Més enllà de la capital, la inseguretat s'ha disparat a altres zones de Catalunya com ara el Maresme, Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Girona i Lleida. Últimament hem assistit a baralles multitudinàries amb pals i matxets a Tortosa (Tarragona) i Olot (Girona), i a pallisses i atracaments a menors a Manresa. Altres ciutats com Vic i Molins de Rei han ocupat també les portades per la inseguretat.

Delinqüència i immigració

Un altre mite del relat oficial és que no hi ha res que demostri la vinculació entre els delictes i l'origen dels delinqüents. Per ERC qualsevol relació que s'estableix entre delinqüència i immigració és sinònim de feixisme i extrema dreta. Però acudint una vegada més a les fredes dades ens adonem que sí que es pot traçar una paral·lela entre l'increment de la delinqüència i l'augment de la immigració.

Per exemple, segons dades del Departament de Justícia de la Generalitat, dels 8.000 delinqüents que hi ha actualment a les presons catalanes, 4.000, el 50%, són estrangers. És la primera vegada que s'assoleix aquest percentatge, cosa que indica un augment dels delictes comesos per estrangers coincidint amb l'increment de la criminalitat. Això és molt clar en alguns casos com la multireincidència, les agressions sexuals, o les bandes criminals que Interior anomena “d'inspiració llatina”.

El que passa a Catalunya no és un fenomen exclusivament autòcton, sinó que forma part d'una tendència general en el context actual. Però mentre a la resta d'Europa països avançats com Holanda i Alemanya plantegen la deportació massiva d'il·legals, a Catalunya això és encara un tabú i sinònim d'extrema dreta. Diumenge tenen lloc unes eleccions clau per a Catalunya, on entre altres coses es contraposen dos models de seguretat.