Lluís Llach demana diners i la resposta de la gent no és la que s'esperava

A més de facilitar la vida a Junts i obstaculitzar ERC, gran part de l'activitat de l'ANC consisteix a vendre coses.

Al seu dia, l'entitat que presideix Lluís Llach era, juntament amb Òmnium Cultural, el principal proveïdor de simbologia independentista. Es van especialitzar en roba i vestuari, amb gran protagonisme per a les samarretes. Tot i que, com vam veure fa unes setmanes, el negoci no estava només a cobrir-se el tors, sinó també el cap.

Fa poc, l'ANC feia publicitat dels barrets de palla, que destacaven per les seves característiques. Entre elles, la seva “alta perillositat”, que es netegen només amb “unes gotes de Fairy” o que també poden “amagar presidents”.

Aquest anunci de barrets es va omplir de comentaris crítics i també humorístics. I són majoria els usuaris a les xarxes socials que consideren que l'ANC no està, ni ha estat, a l'alçada de les circumstàncies. I també que els anuncis d'aquesta classe no fan res més que afegir una llosa de vergonya aliena al projecte independentista.

Però, malgrat les crítiques, l'ANC no cessa en el seu afany comercial. Es coneix que la Diada és a prop i que, a més de fer caixa, cal aixecar els ànims de l'electorat de Junts.

Més crítiques a l'ANC

Amb una lògica força elemental, Lluís Llach ha publicat un missatge a xarxes socials explicant que “Tan senzill com això. Com més samarretes venem, millor podem fer la feina per la nostra independència. De què ens hem d'avergonyir?”.

El missatge ve referenciat amb una altra publicació de l'ANC al barri de Gràcia, que convida la gent a aconseguir la samarreta per a la Diada:

Però si l'ANC no cessa en la intenció de vendre roba, tampoc els usuaris cessen en les seves crítiques i burles cap a l'ANC.

El missatge de Llach s'ha omplert de comentaris que insisteixen en la necessitat que l'ANC deixi de fer vergonya aliena. De la mateixa manera, tenen força clar què és el que necessita de veritat el moviment independentista.

“No calen samarretes, cal gent al carrer. Fa falta gent desobeint, calen polítics valents”. “Pensava que un procés de descolonització implicava bloquejar les carreteres o fer una vaga indefinida per provocar la fallida econòmica de l'invasor”, “La classe política ha destruït l'independentisme. La població ja no creu en la llibertat de Catalunya.”