Generalitat de Catalunya Polèmica per la nova presó 'sense murs ni reixes' que s'inaugurarà a Catalunya
En un context de degradació dels serveis públics, aquest tipus de notícies cauen molt malament entre els contribuents
Catalunya inaugurarà el 2026 una presó singular a la Zona Franca de Barcelona. El nou centre de règim obert, dissenyat sense murs, reixes ni concertines, busca facilitar la reinserció dels interns mitjançant un entorn més amable. Tindrà biblioteca, gimnàs, sala de televisió, menjador, espais formatius i 200 habitacions distribuïdes en dos mòduls
La majoria dels interns només hi acudiran a dormir, ja que aquesta presó està pensada per a qui es troba en el tram final de la seva condemna. Comptarà amb controls biomètrics, programes individualitzats i acompanyament psicològic i social per afavorir el pas a la vida en llibertat. La seva estructura, sense barreres físiques convencionals, trenca amb el model tradicional i aposta pel que l'administració anomena “justícia restaurativa”
Crítiques per la despesa i els privilegis davant dels serveis socials
El model no ha trigat a generar una onada de crítiques a les xarxes socials. Molts usuaris es pregunten per què es destinen tants diners a equipar una presó amb serveis que molts ciutadans no es poden permetre. “S'hi podran allotjar els 14.000 avis en llista d'espera per a una plaça pública?”, ironitzava un internauta. Altres assenyalaven: “Es tracta de treure les ganes de delinquir o d'augmentar-les? Perquè si només hi van a dormir, mengen bé i tenen gimnàs, viuran millor que els qui no estan empresonats”
Imatge de l’interior de la nova presó | Beteve
El malestar, però, no és anecdòtic. En un context de degradació dels serveis públics, en especial educació i sanitat, aquest tipus de notícies cauen molt malament entre la ciutadania. “I els vostres fills què? En barracons, veritat?”, qüestionava un altre usuari
Un sistema penitenciari amb moltes ombres
La Generalitat defensa que els centres de règim obert tenen baixos nivells de reincidència i destaca la tasca dels equips multidisciplinaris que acompanyen els reclusos. Tanmateix, aquest model conviu amb una altra cara molt més fosca: la creixent inseguretat dins de les presons catalanes
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler | Europa Press
Com s'informava a E-Notícies a principis d'any, només en els primers vuit dies de 2025 es van produir 13 agressions a funcionaris penitenciaris. En centres com Brians 2, Lledoners o Ponent, es van succeir incidents violents que van incloure fractures costals i atacs a caps d'unitat. Des dels sindicats penitenciaris es lamentava la passivitat de l'administració, que no ha implementat millores efectives des de l'assassinat de la treballadora Nuria López l'any passat
Més notícies: