El pla de Feijóo per treure Pedro Sánchez de la Moncloa a llarg termini

Malgrat que ara quedin una mica lluny, el PP encara calibra els resultats de les últimes eleccions generals. Recordem que, abans d'elles, hi va haver les eleccions autonòmiques del maig, que van ser un veritable èxit per als populars. De fet, Sánchez va veure clara la jugada: va tirar de la seva famosa audàcia i va avançar les generals.

El PP estava convençut que la seva victòria seria aclaparadora, una mera extensió de les autonòmiques. Alguns especialistes en demoscòpia van arribar a donar al PP un resultat proper a la majoria absoluta. Fins i tot Feijóo, home prudent i al·lèrgic als escarafalls ideològics, es va permetre no acudir a alguns debats. El resultat és prou conegut.

Aquesta desagradable sorpresa va obligar Feijóo a reajustar tots els paràmetres de la seva estratègia. Començant per Vox, amb qui va decidir fer un pols discret i constant. De moment, l'estratègia sembla que funciona perquè els sondejos que van sortint somriuen el PP i penalitzen Vox. L'últim sondeig que es va publicar apuntava que 3 de cada deu votants de Vox es passaven al PP.

Sánchez només estarà derrotat quan sigui fora

Un cop resolts els problemes per la dreta, al PP només li queda mirar de front, és a dir, Sánchez. I, pel que sembla, han après la lliçó i no donaran mai per mort Sánchez fins que no el vegin fora de la Moncloa. Al PP donen per descomptat que Sánchez acabarà la legislatura i que això els obliga a una estratègia de desgast llarga i constant. És una cosa semblant al que els americans anomenaven a l'època de l'URSS la “Doctrina de la Contenció”.

Per començar, al PP tenen assumit que l'exèrcit d'aliats de Sánchez no deixarà caure el PSOE perquè, per a ells, és Sánchez o és res. Al cap i a la fi, és la política de blocs: si guanyes ho tens tot i si perds no tens res, és a dir, màxim risc. A més, els populars també donen per perduts aliats naturals com el PNB o Junts.

De fet, el PP descarta fins i tot una moció de censura per més que circulés la conspiració que Puigdemont estava obert a una moció de censura al costat del PP. Però no. Feijóo ha plantejat una estratègia a la mida del seu caràcter: moderada, constant i tancant les orelles a conspiracions i filigranes.

Corrupció, amnistia i poder territorial. Aquests són els tres eixos de l'estratègia de Feijóo, que bàsicament és una estratègia electoral de desgast. L'objectiu és que el PSOE es dessagni per l'exercici mateix del poder mentre el PP, des de la seva enorme implantació territorial, agafa força. Per tota la resta, partit a partit. Les gallegues van ser una pilota d'oxigen per al PP i ara queden al davant les basques i les europees.

Tres fronts contra el PSOE

Pel costat de la corrupció, cal explicar poc. El cas Koldo s'estén com una taca de tinta i des del PP només s'han d'asseure a mirar. Tot i que Sánchez encara disposa de tres anys perquè s'oblidi el cas. Però, de moment, el més segur és que la corrupció penalitzi el PSOE a les europees, que són la cita electoral més important que hi ha al davant.

Pel costat de l'amnistia, el PP ja té un full de ruta marcat, que és torpedinar la llei a Europa per, entre altres coses, mantenir viu el record de la llei. Tot i que la imatge de Puigdemont tornant a Catalunya i presentant-se a les autonòmiques és més que suficient. Sobre aquest punt, les autonòmiques de Catalunya del pròxim mes de febrer del 2025 seran una cita decisiva.

I, finalment, una cosa que passa desapercebuda: l'enorme poder territorial del PP. Els populars controlen l'absoluta majoria de comunitats autònomes, cosa que en un país com Espanya representa una quota de poder molt elevada. De fet, dissabte passat, Feijóo va reunir tots els barons territorials en una jornada a Còrdova per sincronitzar els rellotges i deixar clara l'estratègia a seguir. Fins i tot es va fer fins a un pla d'acció: La Declaració de Còrdova. Aquesta situació mostra que Feijóo ha passat la prova de Galícia i té el partit ben greixat.

L'objectiu d'aquest pla polític és compartir les mesures que han funcionat en territoris governats pel PP. Són mesures com ara plans de joventut per accedir a l'habitatge, fer gratuïta l'educació infantil, estandarditzar la selectivitat o un pla hidrològic comú. La intenció és donar una imatge unitària del país a través del PP així com la sensació d'una capacitat efectiva per governar.