Junts mostra les cartes: la tornada de Puigdemont i l'estratègia dels 2 Presidents

Junts per Catalunya ha estat durant setmanes al focus de les crítiques per la seva aliança amb el PSOE i una llei d'amnistia que molts veuen com una rendició. Junys ja contemplava al seu pla un període de crítiques, que acabaria amb l'aprovació de la llei. Ara engeguen la segona part del pla, consistent a vendre l'amnistia i el retorn de Carles Puigdemont com el primer pas cap al referèndum d'autodeterminació.

Després de l'aprovació de l'amnistia, Junts per Catalunya ha insistit en una mateixa idea. "No tornarà Carles Puigdemont, tornarà un president de la Generalitat a l'exili", va afirmar el portaveu del partit, Josep Rius. "El retorn del president Carles Puigdemont ha de ser un acte de rellançament del procés independentista", va insistir el secretari general de Junts, Jordi Turull.

JxCat mostra així les seves cartes en plena reconfiguració de l'independentisme amb les eleccions catalanes imminents a l'horitzó. La seva estratègia passa per presentar Junts com a representant de la legitimitat de l'1-O trencada per la repressió. Per això presenten Carles Puigdemont no com a expresident sinó com a President a l'exili, amb la mateixa legitimitat que l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Carles Puigdemont, el president legítim

Junts té clar que l'objectiu principal de les properes eleccions catalanes, el febrer del 2025 com a molt tard, és arrabassar a ERC l'hegemonia de l'independentisme. Per això plantejaran un pols entre el president oficial, Pere Aragonès, i el president legítim, Carles Puigdemont. Una legitimitat que entenen que prové del mandat de l'1-O, al qual Junts roman fidel mentre que ERC el va abandonar fa temps.

De les paraules de Turull se'n desprèn que Junts prepara la tornada de Puigdemont amb un acte carregat d'èpica i significat. El volen presentar com una Operació Tarradellas 2. Com Josep Tarradellas, Carles Puigdemont serà presentat com el President de la Generalitat a l'exili que torna després d'una etapa de repressió.

Aquesta vegada, el president legítim que torna de l'exili ho fa amb la promesa d'un nou referèndum d'autodeterminació. Aquí és on el relat fa aigües, perquè per a importants sectors de l'independentisme el referèndum ja es va votar l'1 d'octubre del 2017 i el deure dels partits és aplicar-lo. Amb la promesa d'una nova consulta, Junts assumeix l'abandonament de la via unilateral per explorar el referèndum pactat amb l'Estat.

S'obre una guerra a l'independentisme

Junts i Puigdemont podien defensar la seva estratègia en un escenari de pugna en solitari amb ERC. Però l'actual panorama de divisió i sorgiment de noves propostes al si de l'independentisme, la cosa es complica. El seu relat pot funcionar a la competència directa amb Pere Aragonès, però serà fàcilment rebatible pels representants de la via unilateral com Clara Ponsatí i Sílvia Orriols.

Junts s'enfronta a un altre handicap, i és la pèrdua de prestigi del mateix Puigdemont. L'expresident ja no té l'aura que va tenir al seu moment i ni un retorn en pla messiànic sembla que li torni la credibilitat perduda. El problema per al seu partit és que no hi ha un pla B, un líder carismàtic que pugui escalfar a la banda per sortir en campanya electoral i recuperar la il·lusió al projecte.

A qui sí que pot generar incomoditat el retorn de Puigdemont és a ERC, que es veu entre la necessitat de reconèixer una sola legalitat i l'obligació de “celebrar” el retorn del represaliat Puigdemont. Aragonès mateix va trobar recentment una solució, consistent a donar suport a Puigdemont sense referir-s'hi com a Molt Honorable President. ERC deixa clar així que només hi ha un president, mentre mira amb temor el retorn de l'expresident, esperant que tingui un efecte limitat.