Més del 40% de la població d'entre 25 i 39 anys a Catalunya és estrangera

L'auge migratori a Espanya, i en particular a Catalunya, ha reobert el debat sobre la crisi demogràfica a Catalunya. D'una banda estan arribant cada vegada més persones procedents de cultures amb alts índexs de natalitat. D'altra banda, s'està produint un accelerat descens dels naixements en la població autòctona. 

Segons les dades actualitzades del cens a 1 de gener de 2024, més del 40% de la població entre 25 i 39 anys a Catalunya són estrangers. 

En la franja de 20 a 24 anys, els autòctons continuen sent una àmplia majoria (67%) davant del 31% d'estrangers. Però l'estadística fa un tomb en la franja de 25 a 29 anys, on els estrangers són ja el 43,1%. La proporció augmenta fins al 45,5% de 30 a 34 anys, i torna al 43,1% de 35 a 39 anys.

De quaranta anys endavant la proporció torna a reduir-se paulatinament. La dada és significativa perquè l'augment de la població estrangera es produeix en les edats de major capacitat per tenir fills. En aquestes franges la població autòctona es reprodueix a una velocitat molt menor que la població estrangera.

La identitat catalana, en risc?

L'associació Renaixença Demogràfica per al foment de la natalitat adverteix que "per primera vegada des de fa dècades una generació de catalans torna a ser minoria a Catalunya. 

Expliquen que això ja havia succeït amb les onades migratòries espanyoles en dècades anteriors, però que ara canvia "el punt de partida". Adverteixen que "una població envellida té menys capacitat d'absorció dels immigrants, perquè les franges de joves són menys nombroses". 

En definitiva, assenyalen que "perquè una substitució demogràfica es produeixi no és necessari minoritzar-la en totes les franges d'edat". Sinó que "n'hi ha prou que succeeixi en les franges amb edat de tenir fills".

Finalment, diuen que "alguns dels nascuts a Catalunya són segones generacions no integrades a la catalanitat" i que "no transmetran el català". Augmenta la sensació que la immigració massiva va en detriment de la supervivència de la cultura catalana i la seva llengua.

Crisi demogràfica

La teoria de la substitució demogràfica, sostinguda en aquest cas amb dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística, continua sent polèmica. Alguns sectors vinculen la teoria de la substitució demogràfica a l'extrema dreta i la seva obsessió per demonitzar la immigració. Encara que les dades en aquest cas deixen poc marge a la interpretació.

El fet que hi hagi cada vegada més estrangers en les franges d'edat de procreació fa pensar que es multiplicaran a curt i mitjà termini, mentre que els autòctons recularan. Sobretot si tenim en compte que en molts casos són comunitats culturals tancades poc proclius a barrejar-se amb els autòctons. És a dir, que només es casen i tenen fills entre ells.

En paral·lel hi ha la crisi de natalitat de la població autòctona, que s'agreuja cada any més. El 2024 la fecunditat dels espanyols i catalans va tocar fons amb 1,04 fills per parella. A això contribueixen factors genètics i socioeconòmics, però també l'auge dels missatges antinatalitat en fòrums i mitjans de comunicació.