El processisme exhibeix el seu declivi

A penes un centenar de persones van acudir a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest dilluns per "fer fora" la monarquia de Catalunya. Les imatges compartides per la pròpia ANC a les seves xarxes socials demostren la profunda desmobilització de l'anomenat independentisme cívic. La qual cosa evidencia també el declivi dels partits processistes i els seus satèl·lits.

Fa només uns anys la monarquia era un poderós element de mobilització de l'independentisme. Però avui ni tan sols la figura de Felip VI serveix per atreure les masses.

Els independentistes de base consideren que els partits i les entitats els han enganyat, i per això els donen l'esquena. A poc a poc s'està produint també una desactivació de les aspiracions del catalanisme a la independència. Segons l'última enquesta del CEO, el centre d'estudis d'opinió de la Generalitat, l'independentisme ha tocat mínims des de l'inici del Procés.

Això significa no només que l'independentisme està menys mobilitzat, sinó també que cada vegada hi ha menys independentistes. Una tendència afavorida per la deriva de partits com ERC i Junts, però també el desprestigi d'entitats com l'ANC i el Consell de la República.

L'ANC i el Consell, en un punt crític

La desmobilització de l'independentisme evidenciada en la manifestació d'ahir contra la monarquia qüestiona seriosament el nou full de ruta de l'ANC. L'entitat dirigida per Lluís Llach va aprovar el passat mes de gener una nova estratègia. Aposten per la desobediència civil i la no-violència per forçar unes eleccions plebiscitàries a Catalunya, a manera de referèndum.

La manifestació antimonàrquica, sense gaire concurrència i en general amb persones d'edat avançada, demostra que ara mateix l'ANC no té prou força. Almenys no la suficient com per posar l'Estat contra les cordes com suggereixen en el seu full de ruta.

Mentre l'ANC suma un nou fracàs, el Consell de la República tracta de sobreviure agònicament a la guerra civil interna i els escàndols. En vigília de les eleccions per elegir nou president, les acusacions de corrupció continuen esquitxant Toni Comín i l'entorn de Carles Puigdemont. Això ha accelerat l'allau de baixes en el que pretenia ser un govern a l'exili i ha acabat sent un xiringuito per benefici dels seus líders.

D'esquena a la realitat

Malgrat els clars símptomes d'esgotament, els partits i entitats processistes continuen donant l'esquena a la realitat. L'ANC va posar 2028 com a data per al pròxim referèndum i la independència de Catalunya. ERC no ha estat tan agosarat i ha fixat 2031 com a data per a una nova votació d'independència a Catalunya.

La realitat és que els seus líders, a l'hora de la veritat, o es van amagar o van fugir a l'estranger. Això explica que ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras estiguin ja capacitats per liderar una nova etapa en l'independentisme. I tanmateix han estat novament entronitzats en els seus nous partits, que avancen inevitablement cap al desastre.