El Parlament aplana el camí a Sílvia Orriols

Que la delinqüència ha augmentat a Catalunya no és una percepció. Es tracta d'una realitat que evidencien les dades proporcionades pels mateixos organismes oficials. Les administracions cada cop tenen més complicat obviar la qüestió. Però continuen entestats a treure ferro a l'assumpte, mentre es preocupen perquè això no beneficiï l'"extrema dreta". Així va quedar palès de nou a la sessió d'aquest dimarts al Parlament.

Pere Aragonès i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, van comparèixer davant de la cambra catalana per parlar de seguretat i delinqüència. Van admetre que els fets delictius van en augment, però van centrar els seus esforços a repetir una vegada i una altra que “Catalunya és un país segur, malgrat tot”. Elena fins i tot va arribar a dir que "més de la meitat dels delictes tenen una dimensió poc greu des del punt de vista de l'agressió a les persones".

El darrer any, la criminalitat a Barcelona ha augmentat un 11,3%; les agressions sexuals amb penetració, gairebé un 30% a Catalunya; i els homicidis i assassinats un 50%, també només en territori català. Això segons dades oficials.

Mentre les estadístiques -i la percepció d'inseguretat també- va en augment, els principals partits catalans continuen abordant aquesta problemàtica amb complexos. “Hem d'evitar un discurs de la por que es vol imposar des de l'extrema dreta, que pretén posar en risc la cohesió social”, alertava Pere Aragonès a la tribuna del Parlament. Per aquest motiu, el president de la Generalitat va demanar un pacte “de país per evitar que la seguretat sigui utilitzada com a arma partidista”.

Moltes vegades, aquesta sembla ser la principal preocupació de gairebé tots els partits de l'arc parlamentari. No tant l'augment de la delinqüència, sinó el fet de qui pugui capitalitzar el descontent respecte aquest augment. I en aquest context, qui parla sense embuts sobre aquesta qüestió és Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols.

La formació liderada per l'alcaldessa de Ripoll és l'única, amb Vox, que afronta el debat sobre la seguretat sense relativitzar dades ni realitats. I, mentre els principals partits del Parlament segueixen amb el discurs de culpar les “desigualtats socials” de l'augment de la delinqüència, se li aplana el terreny a Sílvia Orriols perquè acabi fent empremta en les properes eleccions autonòmiques.

Si només partits com Aliança Catalana parlen de problemes reals que pateixen els ciutadans, és probable que acabin capitalitzant el descontentament de la gent sobre certes qüestions. Perquè cada cop hi ha més persones que ja no es creuen el relat bonista que predomina al Parlament. I no dubtaran a votar formacions que sí que parlen de les preocupacions que tenen, encara que siguin acusats d'"extrema dreta", "reaccionaris" i altres improperis.

Fets contra discursos

Ja ho vam veure a Manresa. Les autoritats i col·lectius woke es van afanyar a relativitzar l'augment de la delinqüència a la capital del Bages després de la famosa baralla multitudinària entre marroquins i dominicans. Fins i tot van culpar els ciutadans i comerciants que demanaven més seguretat de “fer-li el joc a l'extrema dreta”. Uns dies més tard, es van publicar dades oficials que confirmaven l'augment del 14% dels delictes a la ciutat.

Poc després, el Govern va presentar un pla de xoc a Manresa prometent més patrullatge als carrers. La Generalitat admetia a la pràctica el que es negava a reconèixer en els seus discursos. Ja se sap que el primer pas per solucionar un problema és admetre'l i parlar-ne sense complexos, cosa que sembla que els costa als principals partits del Parlament.