Salvador Illa canvia el pas de la política catalana amb la seva assistència al 12-O

El president de la Generalitat, Salvador Illa, assistirà als actes del Dia de la Hispanitat trencant la tradició independentista dels darrers catorze anys. L'últim president que va acudir a la cita va ser José Montilla, mentre que els seus successors –Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès– es van negar a anar-hi. El líder del PSC fa un pas més en la seva estratègia de superació del Procés, i ho fa a un ritme més accelerat del que molts pensaven.

Una de les seves primeres decisions com a president dels catalans va ser restituir la bandera espanyola a les seves audiències oficials al Palau de la Generalitat. Tot seguit, trencant també amb la tradició independentista, va anar a la Zarzuela per veure's amb el Rei com marca el protocol després de la investidura. Després, a la Diada de l'11-S, es va convertir en el primer president que s'absentava a la manifestació independentista.

Tots aquests gestos, que avui culminen amb la seva presència al Dia de la Hispanitat, forma part del “retorn a la normalitat institucional” que va proclamar Illa en el discurs d'investidura. Al debat de política general d'aquesta setmana ha tornat a fixar l'eix institucional com una de les prioritats del govern. El PSC s'ha marcat com a objectiu restaurar el prestigi de les institucions catalanes, malmès aquests darrers anys pel conflicte nacional atiat pels governs independentistes.

La 'normalització' del PSC

En aquesta línia, la consellera i portaveu del govern català Sílvia Paneque va defensar ahir l'assistència del president als actes del 12-O: “Vol ocupar totes les cadires on Catalunya ha de ser present, amb el màxim respecte i col·laboració amb totes les institucions ”. El PSC posa l'accent així en el sentit de responsabilitat institucional, que representa tots els catalans i no només una part, però alhora també en l'eficiència del govern.

A més, Paneque va dir una altra cosa que no és fútil i és que el respecte institucional no significa adhesió, desmarcant així la figura del president dels catalans del vincle emocional amb el 12-O. Això s'emmarca en l'estratègia del PSC de desplaçar la política catalana de l'eix nacional al social. Cosa que l'independentisme titlla de "desnacionalització" de Catalunya, però que els socialistes venen com una "normalització" que restitueix la pau social després d'anys de conflicte.

L'estratègia d'Illa genera també desconfiança al PP i Vox, que segueixen identificant el PSC com un partit processista més. Alejandro Fernández ha destacat per exemple la votació al debat de política general d'expulsar la Policia Nacional del center de Barcelona. "El separatisme torna a estar encoratjat per la política col·laboracionista d'Illa i el PSC", ha tuitejat Ignacio Garriga.

Contra la conquesta

El processisme ha estat especialment vehement en les crítiques a Salvador Illa, a qui acusen de prestar-se a un esdeveniment que “exalten una colonització”. Així ho ha expressat Laura Borràs, que a més ha cridat el Dia de la Hispanitat “desfasat i anacrònic”. L'independentisme posa més que mai l'accent en l'exaltació de la conquesta genocida de l'imperi espanyol i el sentiment d'hispanitat de Salvador Illa.

En això convergeixen amb l'esquerra radical espanyola, que un any més escalfa la cita parlant del genocidi hispà a Amèrica. Gerardo Pisarello, de Sumar, ha reclamat al rei Felip VI i al president Pedro Sánchez que demanin perdó a Mèxic per la conquesta. Pedro Sánchez tornarà a ser protagonista en aquest Dia de la Hispanditat per les més que probables esbroncades que comencen a ser una tradició.