Oriol Junqueras imposa el seu relat a la guerra interna a ERC

Oriol Junqueras està fent alguna cosa a l'abast de ben pocs. Fer creure a tothom que ell no té cap responsabilitat en les principals decisions polèmiques que va prendre el partit que ell ha presidit en els darrers 13 anys. I, el més fascinant de tot, és que sembla que li està funcionant.

En els darrers dies, Junqueras s'ha desmarcat de la decisió d'ERC d'investir Salvador Illa. Durant la consulta interna per votar 'sí' o 'no' al pacte amb el PSC, l'exvicepresident del Govern amb prou feines es va pronunciar. Només va fer un tuit equidistant on no es mullava. Ara assegura que “jo ja vaig dir que hi havia moltes raons per votar que no”. Tot i això, realment només va dir que entenia “els dubtes expressats per companys”.

També s'ha desmarcat de l'estructura paral·lela que hi havia al partit per difamar rivals polítics i crear atacs de falsa bandera. En entrevistes recents ha deixat clar que ell no sabia res de l'anomenada 'La B'. Encara més, no ha dubtat a disparar amb bala contra els seus companys de direcció de partit, advertint que hi haurà una purga per depurar responsabilitats. Unes responsabilitats de les quals no es dóna per al·ludit, tot i ser aleshores el president de la formació.

La tàctica de Junqueras és clara: acusar els roviristes de les polèmiques recents que hi ha hagut al voltant del partit i alliberar-se de qualsevol responsabilitat. Una estratègia que molts veuen com a pocavergonya, però que li està servint per guanyar el relat a la guerra interna que manté amb el sector de Marta Rovira.

Junqueras dispara i els seus rivals interns van a remolc per intentar justificar-se de les acusacions. Després de les declaracions de l'aspirant a tornar a presidir ERC, el sector rovirista ha hagut de fer una ronda per diversos mitjans per intentar contrarestar el relat de Junqueras. Marta Vilaret, per exemple, es va veure obligada a passejar-se per RAC1 o TV3 per desmentir les paraules de l'exvicepresident de la Generalitat.

En definitiva, els roviristes s'han hagut de moure perquè Junqueras no imposi la seva veritat. En fer-ho, han intentat no criticar-lo gaire, però, al capdavall, han anat a lliurar la batalla al terreny que precisament volia l'expresident de la formació. En altres paraules, Junqueras ha posat el tema al centre del debat intern. I els altres han hagut de córrer per matisar i negar les seves paraules.

A l'imaginari de tots va calant la idea que La B i les diferents decisions polèmiques dels últims mesos d'ERC són culpa, bàsicament, del sector de Marta Rovira. Quelcom normal, ja que al final eren majoritàriament els dirigents del partit. I Junqueras, encara que presidís la formació, ven la idea que no sabia res, que estar a la presó li impedia assabentar-se de tot allò, que hi havia grups de whatsapp a les seves esquenes i que purgarà els culpables que han portat el partit al declivi actual.

La incapacitat dels seus rivals interns de plantar cara també ajuda Junqueras en aquesta cursa per aconseguir la direcció del partit. Però, al capdavall, encara que amb un relat qüestionable, Junqueras imposa el ritme de debat a la guerra interna a ERC. I cada vegada compta amb més suports interns per ser reelegit president de la formació el proper novembre. No són pocs els que dins d'Esquerra ja veuen Junqueras com l'únic capaç d'"arreglar" el partit que ell mateix ha presidit els darrers 13 anys.