Cedida 1 de cada 4 ciutadans de Catalunya ha nascut a l’estranger
Les noves dades de l'INE mostren una acceleració de la tendència demogràfica dels darrers anys
L'actualització de les dades demogràfiques per part de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) alimenta el debat sobre l'impacte de la immigració. Espanya ha experimentat un nou increment demogràfic basat en l'augment de la població estrangera.
El país compta ara amb una xifra rècord de 49,3 milions d'habitants, gràcies a l'augment de gairebé 120.000 persones més en l'últim trimestre. El nombre d'estrangers ha augmentat en 95.277 persones, mentre que el nombre de naixements ha baixat en 18.120. En l'últim any han arribat 650.000 persones de fora, i els nascuts a Espanya s'han reduït en més de 131.000 persones.
Els estrangers sostenen el creixement demogràfic català | AP
Això indica la consolidació d'una tendència demogràfica basada en l'increment progressiu de la immigració i el descens imparable de la natalitat. A Catalunya, això és encara més pronunciat i confirma l'acceleració d'un procés.
Catalunya lidera juntament amb la Comunitat Valenciana el creixement demogràfic amb 104.866 nous habitants. L'estadística de l'INE confirma que Catalunya absorbeix bona part de la immigració que arriba a territori espanyol. Dos de cada tres persones nascudes a l'estranger viuen actualment a Espanya, la qual cosa suposa un 25,3% de la població catalana.
Mentre que en el global de l'Estat el nombre de nascuts a l'estranger suposa un 14,3%, a Catalunya ja són un de cada quatre. Catalunya ha assolit els 2.083.587 nascuts a l'estranger. La segueixen de prop Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia.
Això contrasta amb la baixa natalitat, que a Catalunya es troba en mínims històrics amb una taxa de 6,7 per cada 1.000 habitants i un índex d'1,08 fills per dona. A Catalunya cada cop menys parelles tenen fills i ho fan més tard, però a més hi ha una bretxa creixent entre autòctons i estrangers. El 2025 el 35% dels naixements a Catalunya són de mare estrangera.
El debat demogràfic a Catalunya
Aquestes noves dades alimenten el debat de la demografia tan calent a Catalunya. Mentre el govern català comandat per l'esquerra apel·la a la Catalunya dels deu milions, una part creixent de la població qüestiona els límits del model migratori. Cada cop es parla més de la substitució demogràfica i el seu impacte en la identitat, la cultura i la llengua catalana.
L'esquerra ha sustentat bona part del seu relat en un suposat impacte positiu de la immigració en el creixement econòmic. Però això també és en dubte. Estudis recents qüestionen el pes real de la immigració en l'aportació a les cotitzacions i l'estat del benestar.
Més notícies: