La nova CUP: del 'no a tot' a voler ser influent al Govern

La CUP s'incorpora a la realitat. Durant la dècada processista, la CUP va caure al parany de pensar que el seu discurs, sobrerepresentat per interès del processisme, es corresponia amb la realitat. Però després del reajustament electoral que va suposar el 12-M es va comprovar que la CUP era un partit mantingut artificialment amb vida.

Si no, no s'explica que hagi aguantat tant un partit orgànicament disfuncional, d'un discurs més aviat inintel·ligible i que de manera deliberada buscava mantenir-se al marge de les aliances.

De fet, la simetria entre aquests tres factors i la renovació del Procés Garbí és molt clara. Les conclusions de Garbí han estat precisament i) renovació orgànica, ii) cercar aliances parlamentàries i iii) ser més plans en el seu discurs. És a dir, un partit polític.

La CUP i els pressupostos

Tot això no és sinònim que la CUP reduirà la intensitat del seu discurs de cara a la galeria. Aquest punt, però, no és exclusiu de la CUP perquè en la mateixa situació hi ha ERC i Comuns, que sostenen el PSC. Però en el cas de la CUP cal esperar que hi hagi més dificultats per harmonitzar el radicalisme i la incidència en la política real.

I el tauler en què ara mateix pot incidir la CUP és al dels pressupostos del Govern. Segons informava ahir Nació, el president Illa es reunirà aquest dijous amb el grup parlamentari de la CUP per tractar la qüestió pressupostària.

I aquesta ha estat l'automarginació de la CUP que el Govern del PSC va saber aquesta voluntat de diàleg cupaire a través de la premsa. Un dia abans de la notícia, en una entrevista per al mateix mitjà, el secretari general de la CUP, Non Casadevall, va dir que el PSC “pressuposava fatal” si no els trucaven per parlar dels pressupostos.

El relat de la CUP per justificar-ne la incorporació a la vida política estàndard és que ells posen damunt la taula certs assumptes que ningú. De fet, són gairebé exactament els mateixos assumptes que posa la resta de l'esquerra catalana. Però en el cas de la CUP treuen pit de ser més d'esquerres que ERC i Comuns, que qualifiquen de “reformistes”.

El camp de batalla cupaire

I la veritat és que amb el problema de l'habitatge i la reculada del català, la CUP té marge de maniobra per reanimar el seu discurs.

Sobre l'habitatge, per exemple, la CUP també va figurar entre els que van intentar capitalitzar la manifestació de dissabte passat. I sobre la reculada del català, els anticapitalistes no dubten a explotar polèmiques com la del metge de la Dexeus que no va atendre en català un pacient. Des de la CUP, ni més ni menys que han demanat una sanció i l'acomiadament d'aquest doctor.

Vist amb més perspectiva, aquesta situació de la CUP revela que aquesta legislatura serà de reajustament i nou repartiment de cartes. De moment, el PSC s'ha proposat de colonitzar el buit que va deixar la dècada processista. En algunes matèries com la inseguretat el Govern sembla que té força marge de maniobra (sobretot, amb la reforma legislativa aprovada al Congrés). Però el gran obstacle serà l'habitatge, que és un problema de més difícil solució.