Nova crisi a l'independentisme després del triomf de la Selecció a l'Eurocopa

La divisió entre els partits processistes i les bases independentistes és més que evident. Els darrers fracassos electorals d'ERC, Junts i la CUP, l'augment de l'abstenció i l'aparició exitosa de partits alternatius com Aliança Catalana en són un clar exemple. Ara, el triomf de la Selecció espanyola a l'Eurocopa ha iniciat una nova crisi entre l'anomenat processisme i l'independentisme.

En pocs anys, Catalunya ha passat del crit “els carrers seran sempre nostres” a celebrar desacomplexadament el triomf del combinat de Luis de la Fuente a l'Eurocopa. El canvi sociològic és obvi i indubtable, sobretot tenint en compte que la gran majoria de fans de 'La Roja' que van celebrar la victòria de l'equip de Lamine Yamal i companyia eren nens i adolescents.

En les últimes hores hem vist indepes assegurant que coneguts seus que eren a les manifestacions violentes d'Urquinaona, diumenge celebraven el triomf a l'Eurocopa. També hi ha testimonis que expliquen que gent que es va concentrar a les escoles el dia 1 d'octubre del 2017, aquest diumenge lluïen amb orgull la bandera espanyola.

Davant d'aquesta situació, l'independentisme es pregunta què ha passat, com ha pogut passar això en tan pocs anys. I la resposta majoritària és clara: la culpa la tenen principalment els partits processistes.

ERC i Junts (o Convergència i similars) s'han repartit el pastís de la governabilitat a Catalunya les gairebé dues últimes dècades. I una CUP sense responsabilitats, però donant suport des de fora, també ha estat assenyalada. Molts indepes tenen clar que aquests tres partits són els culpables d'haver liderat un procés que no ha portat la independència i que, a més, ha acabat provocant l'efecte contrari. Ara, el nacionalisme català és vist per molts joves com un projecte polític poc il·lusionador, quan no directament perdedor.

Una publicació viral del publicista Lluís Carrasco definia el sentiment de molts independentistes. "El que s'ha viscut als carrers de tot el país és el reflex del desastre de gestió dels partits catalans i és fruit de la capitalització del moviment social[...]de l'1 d'octubre: CAP", escrivia. Ja no només hi ha una desconnexió absoluta a les bases indepes i els seus teòrics líders polítics: ja hi ha fins i tot rebuig.

Al cap i a la fi, el que s'ha viscut a Catalunya en les darreres hores no deixa de ser la darrera crisi dins de l'independentisme entre uns processistes i uns indepes cada cop més allunyats. Una deriva que no només es va poder observar a les darreres eleccions autonòmiques, europees, generals o municipals. Un altre exemple el vam viure tot just la setmana passada, quan el processisme celebrava com un “triomf” el retorn dels mal anomenats exiliats Marta Rovira, Ruben Wagensberg i companyia.

Aquests dirigents processistes van tornar a Catalunya davant la total indiferència de gran part de les bases independentistes. Tot i els esforços d'aquests partits i els seus mitjans subvencionats de vendre-ho com un fet històric, als actes de rebuda amb prou feines hi havia altres dirigents i militants d'ERC, Junts i la CUP. I mentrestant, les xarxes s'omplien de crítiques cap a uns dirigents processistes que els costarà (si és que poden) tornar a guanyar-se la confiança d'uns votants potencials que ja han desconnectat del tot amb el que els diuen els seus suposats líders.