Se li mor un fill i la Generalitat li reclama els diners de l'ajuda que cobrava
El cas posa de manifest el problema en la distribució dels recursos a Catalunya
Els testimonis de persones que estan patint injustícies amb les ajudes posen de manifest la disfuncionalitat del sistema a Catalunya. El cas és més flagrant amb les ajudes a la dependència. Cada cop més catalans denuncien les traves de l'administració o directament la impossibilitat d'accedir a aquestes ajudes.
Això contrasta amb la màniga ampla de l'administració cap a altres col·lectius a qui sí arriben les ajudes i de forma generosa. També amb el malbaratament de la Generalitat en subvencions i ajudes a organitzacions afins i projectes de dubtosa utilitat.
L'últim cas que ha sortit a la llum resulta especialment dolorós i incomprensible. La Generalitat li demana a una mare que va perdre el seu fill amb diversitat funcional que retorni part de l'ajuda econòmica rebuda. Ella mateixa ho ha fet públic mostrant la seva indignació.
Ana, una mare coratge que va perdre el seu fill
Ana Mourelo es va convertir en un símbol de lluita quan el 2021 va presentar el projecte del primer parc 100% inclusiu de Barcelona. El motor de la seva lluita va ser el seu fill Aitor, a qui van detectar Síndrome Duplicació MECP2, una malaltia rara que produeix disfuncionalitat intel·lectual i motora. Ana també presideix l'associació benèfica per investigar aquesta malaltia.
Després d'una llarga lluita, el 2023 ella i el seu marit van prendre la dura decisió de deixar marxar l'Aitor. Ara, la Generalitat li demana 362,23 euros amb caràcter retroactiu.
Li demanen la diferència de 29 dies cobrats
Ana recorda que “des que sol·licites l'ajuda a la dependència fins que la cobres poden passar mesos, o fins i tot un any”. A més, subratlla que “no és de caràcter retroactiu”. És a dir, comences a cobrar l'ajuda quan se t'atorga i no a partir de la data en què la vas sol·licitar.
Però en canvi, afirma que “quan la persona mor et reclamen els dies pagats de més”. Això és el que li ha passat a ella. El seu fill Aitor va morir el dia 2 de juliol, i ara li demanen la diferència del percebut entre aquest dia i el final del mes.
Ana adjunta la carta en què la Generalitat sol·licita l'ingrés d'un “deute” de 362,23 euros. L'administració fa constar que a l'Aitor “li corresponia la prestació fins al dia 02/07/2023 i va percebre el mes sencer”.
'Vergonya' i 'cara dura'
Aquesta mare coratge ha esclatat davant la manifesta injustícia de l'administració. “Si ara he de pagar-los la diferència, per què ells no em paguen els mesos no cobrats”, exclama.
Considera que és “una autèntica vergonya que des de la sol·licitud de la dependència fins que la van pagar per primera vegada passessin 6 mesos. I ara tinguin la cara dura de demanar-nos un mes menys dos dies”.
Aquesta mare coratge ha esclatat davant la manifesta injustícia de l'administració. “Si ara he de pagar-los la diferència, per què ells no em paguen els mesos no cobrats”, exclama.
Considera que és “una autèntica vergonya que des de la sol·licitud de la dependència fins que la van pagar per primera vegada passessin 6 mesos. I ara tinguin la cara dura de demanar-nos un mes menys dos dies”.
Indignació general
Segons aquesta afectada, el problema ve de que l'Aitor va morir el dia 2 “i als pocs dies vam notificar perquè donessin de baixa la dependència”. A més, explica que l'ajuntament “ens continua fent la bonificació de l'IBI tot i que ho vam notificar”. Així que “vaig haver de presentar una altra instància a la Generalitat per demanar que ho notifiquin a l'ajuntament”.
Ara afirma que “potser si m'hagués callat hauria seguit amb la bonificació de l'IBI i no hauria de retornar els 362 euros. Però no es pot ser legal”.
Ana ha rebut l'escalf de molts internautes que comparteixen la seva indignació: "Vergonya, quin missatge tan mancat d'empatia i sensibilitat".
Es repeteixen els adjectius com "vergonya", "indignitat" i "desastre". També sorprèn la gran quantitat de gent que explica el seu cas particular, i que denota que alguna cosa no està funcionant en la distribució dels recursos públics a Catalunya.
Més notícies: