Viuen de lloguer social i amarguen mig barri: el calvari d'uns veïns de BCN

Una constant de l'activisme de l'habitatge a Catalunya és emmascarar la delinqüència amb la suposada vulnerabilitat dels llogaters. En molts casos, això ha servit per emparar i legitimar l'ocupació. A la fi, ha contribuït a generar un clima d'impunitat que explica per què Catalunya lidera les ocupacions a tot l'Estat.

Un exemple dramàtic és el calvari que està patint una comunitat de veïns al barri de la Sagrada Família de Barcelona.

Els veïns denuncien que des de maig de 2020 porten patint greus problemes de convivència provocats per llogaters d'habitatges socials que gestiona la Fundació Hàbitat 3.

Aquestes situacions inclouen “relloguers il·legals, festes nocturnes reiterades, danys materials i comportaments incívics”. Els afectats descriuen llançament d'ous al pati de llums o l'ús indegut de l'ascensor amb claus aconseguides de manera irregular”.

“Des de fa més de quatre anys estem patint les conseqüències de la inacció davant conductes que alteren greument la convivència”, lamenten. I responsabilitzen directament la citada fundació que administra els lloguers socials.

“Entenem i compartim la necessitat d'ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Però aquesta solidaritat no pot ser incompatible amb el respecte a les normes de convivència ni amb una gestió responsable per part de les entitats gestores”, al·leguen.

Els veïns ja no poden més

Desesperats per la situació, els veïns han decidit fer públic el problema amb una carta als mitjans de comunicació. A E-Notícies ens fem ressò del seu contingut, així com de la crítica de fons en ple debat social sobre la crisi de l'habitatge.

Els afectats asseguren haver esgotat totes les vies, “sol·licitant una mediació que mai ha arribat”. Recorden que l'obligació de la Fundació Hàbitat 3 com a entitat gestora és “assegurar que els seus llogaters compleixen amb les condicions del lloguer social sense perjudicar el veïnat”. Malgrat això, afirmen que “han fet cas omís durant anys a les nostres peticions d'ajuda”.

Els veïns posen en qüestió la manera de gestionar els fons públics destinats a l'habitatge social. “Ens resulta incomprensible”, diuen, “com una fundació que rep recursos públics pot actuar amb aquesta falta de transparència i responsabilitat”. Els acusen de “deixar desatesos no només els llogaters vulnerables, sinó també els veïns que pateixen les conseqüències de la seva mala gestió”.

Donar veu a altres comunitats

Finalment, aclaren que la seva voluntat no és “estigmatitzar” l'habitatge social. Sinó “garantir un funcionament que respecti tant les necessitats de les persones vulnerables com la convivència amb les comunitats on s'integra”.

Per què no hi ha hagut cap intervenció ni supervisió, i quin és el compromís real d'aquesta fundació amb els seus propis programes?, es pregunten.

Desitgen que aquesta denúncia serveixi per “donar veu a moltes altres comunitats que es troben en situacions similars”.