La doble jugada d'Oriol Junqueras dins d'ERC

Totes les mirades al carrer Calàbria estaven posades a Oriol Junqueras. El president d'ERC assegurava aquest dimarts veure's "amb forces" per seguir com a president d'ERC després de diversos dies de silenci. Sembla que Marta Rovira, secretària general, està decidida a deixar el càrrec i alinear-se amb Aragonès, en una jugada que es podia entendre com de pressió Junqueras.

Tot i això, Junqueras ha enviat una carta als seus on diu que treballarà des del lloc "que determini la militància d'ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin. Conscient dels límits que malauradament segueix imposant-nos la repressió".

El riu republicà baixa regirat després d'una dècada de pau, però són molts els que perdran el càrrec i el sou i altres que han estat arraconats els últims mesos. De moment, alguns ja preparen armes, però seguien esperant el moviment que ha fet Oriol Junqueras.

De fet, en seran dos. El president d'Esquerra sembla decidit a trencar la bicefàlia existent i que ha donat tan mals resultats. Un gall al partit i un altre al Govern no ha servit de res i el paper de Junqueras els últims mesos ha estat estrany i en una incòmoda segona fila. La nova generació de dirigents –Raquel Sans, Marta Vilalta o el mateix Aragonès– s'havia distanciat de Junqueras i veurem ara si planten cara i presenten un candidat alternatiu.

El que passa és que Junqueras va assumir la candidatura d'Aragonès esperant aquest moment. Gabriel Rufián afirmava en campanya fa unes setmanes que el seu somni era veure Oriol de president de la Generalitat. Hi ha, doncs, un sector minoritari que ha empès Junqueras a agafar les regnes i posposar el debat de la successió per més endavant.

El problema és que la majoria de la base, els que no tenen sou ni càrrec, demanen un canvi radical i serè. Senten que el partit s'ha acomodat, que molts dels alts càrrecs han passat de la formació i no se'ls ha vist en campanya. ERC ha perdut els orígens i va arribar a creure que podia mantenir el poder durant dècades.

Junqueras no simbolitza precisament la nova Esquerra que demanen els militants. Va ser vicepresident de Puigdemont i encarna més el passat que el present. ERC ha de posar al dia el seu discurs, pervertit per un wokisme més propi del 15M que del 2024. El sector del president -Rufián o Tardà- representa més una cosa semblant als Comuns que a la centralitat que haurien de buscar els republicans.

La carta que Junqueras ha enviat pot ser un míssil per veure la reacció dels seus. Junqueras assegura a la missiva que serà la militància qui decidirà quin lloc ocupa l'actual president, de manera que amb aquesta jugada pren la iniciativa i espera el moviment dels altres.

L'altra decisió de Junqueras

Si l'encara president consolida la seva jugada i s'erigeix en l'únic líder de la formació després de la renúncia d'Aragonès s'obren molts escenaris. ERC ha de convocar un consell nacional que es preveu calent i Junqueras pot calmar els ànims assegurant que assumeix el paper de cara visible com una cosa temporal. El que passa és que el seu partit ha de decidir què fer després de les eleccions.

La política és cruel i Esquerra té la clau per investir Salvador Illa i evitar noves eleccions. És així de simple: els republicans poden donar al PSC la presidència o portar-nos a una repetició. Queda clar que a Puigdemont ja li va bé tornar a votar a l'octubre i que al PP d'Alejandro Fernández tampoc no el molesta.

De moment, Junqueras manté l'equidistància a la carta enviada. Només confirma que ERC seguirà a l'oposició i no descarta fer president Salvador Illa, mentre que s'allunya de Puigdemont. Això sí, manté el que va dir Aragonès, "ara toca a altres protagonistes fer els passos per garantir l'estabilitat".

Tot i això, l'argument de Junqueras sobre el PSC i Junts és per guanyar temps. Tots els camins porten a una investidura d'Illa -amb tripartit o sense- o a noves eleccions. És el que hi ha, encara que ho puguin disfressar com vulguin

El dilema per als republicans és majúscul. Regalar el Govern al PSC i entrar en una crisi interna des de l'oposició o anar a noves eleccions? És la decisió que ha de prendre Junqueras, que seria de facto el candidat, confiant que l'amnistia arriba dins el termini i en la forma escaient.

Hi ha, doncs, una morbositat per a l'Oriol: el de superar Aragonès i recuperar el que sempre ha cregut que li pertanyia. Ara bé, el risc és enorme i la majoria de càrrecs del partit no estan per la tasca de tornar-la a jugar. Oriol Junqueras ja ha fet el primer moviment i, junt amb el segon, marcarà el futur de la política catalana. Estiguin atents.