Europa Press Els 'menes' podran quedar-se a Espanya en complir els 18 si reben ajuts públics
Una sentència del Tribunal Suprem estableix que els ingressos provinents d'ajuts públics podran servir per renovar el permís de residència
Un problema administratiu amb els menors estrangers no acompanyats és el moment de complir la majoria d'edat. A partir dels 18 anys ja no són menors i deixen de ser responsabilitat de l'Estat. El buit legal és que, per aconseguir la residència, han d'acreditar uns ingressos mínims que molts no en tenen. Sobre això, el Tribunal Suprem acaba de fer jurisprudència.
La decisió del Suprem
En essència, el que ha dit l'alt tribunal és que es poden considerar ingressos els ajuts públics com l'ingrés mínim vital o allò que reben des d'alguna ONG o des de les administracions. Així ho explica El Confidencial Digital, que ha tingut accés als informes i dades jurídiques.
Això ve després que el Tribunal Suprem anul·lés una sentència del Jutjat de Bilbao. S'hi negava el permís de residència a un jove nigerià de 18 anys que no comptava amb ingressos propis més enllà d'una ajuda de la Diputació Foral de Biscaia. El Suprem considera que aquesta ajuda sí que compta com a manera de garantir la seva pròpia subsistència.
La decisió del Suprem va contra el Jutjat de Bilbao, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc i l'Advocacia de l'Estat. Però, atesa la jerarquia del sistema de justícia, la decisió del TS estableix jurisprudència que a partir d'ara es podrà al·legar en processos similars.
Menes a Catalunya
L'assumpte dels menes ha estat un tema protagonista durant aquests mesos. Començant per la seva arribada, que el 2023 es va disparar un 117%. És un dels efectes derivats de l'augment de la pressió migratòria, que el 2023 va ser de rècord i que el 2024 tot apunta que també ho serà.
La immigració va camí de rècord el 2024 | Europa Press
De fet, a Catalunya hi ha un problema assistencial amb els menors no acompanyats. Fins al punt que es van viure situacions de menes dormint a comissaria en espera de la seva acollida per part dels serveis socials. Tal com van informar des del Departament d'Afers Socials, només al gener es van haver d'habilitar 10 centres d'acollida, alguns pisos tutelats per professionals.
Un dels problemes derivats d'aquesta pressió assistencial és que no es poden absorbir i integrar tots aquests menors. Això fa que molts acabin en la delinqüència urbana. Segons han informat fonts penitenciàries de Catalunya a E-Notícies, els ex-menes són els que causen més problemes de convivència a les presons. Així mateix, segons les dades del Departament de Justícia hi ha una sobrerepresentació de població estrangera entre els reclusos més joves i que arriba a cotes del 72%.
Més notícies: