Carles Puigdemont i Marta Rovira desfermen la guerra total al processisme

Els més de vuit mil militants d'ERC voten avui el preacord amb el PSC per investir Salvador Illa . L'acord ha estat fruit d'intenses negociacions que malgrat totes les dificultats han tirat endavant gràcies a l'afany de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Precisament Rovira ha estat el factor decisiu de la ruptura definitiva amb Junts i Carles Puigdemont aquestes darreres setmanes.

La guerra entre els dos partits processistes entra ara en una nova fase. La sortida de Junts del Govern el 7 d'octubre del 2022 va marcar l'inici d'una escalada de tensió. Tot i això, Jordi Turull i Marta Rovira representaven els sectors partidaris de reconstruir ponts i avançar cap a una recuperació de la unitat estratègica de l'independentisme.

La nova conjuntura marcada pel resultat de les eleccions del 12 de maig i els pactes postelectorals han dinamitat tots els ponts. El sorpasso de Junts i la intenció de Puigdemont d'aglutinar tot l'independentisme sota el paraigua va augmentar la desconfiança d'Esquerra. La tornada de Marta Rovira va ser decisiva per accelerar les negociacions amb el PSC i avançar cap a una ruptura definitiva amb Puigdemont que obre una guerra total dins del processisme.

Una reunió a Ginebra que ho va canviar tot

Després de les eleccions del 12-M Junts va intentar prendre la iniciativa explorant un govern en minoria de l'independentisme amb l'abstenció del PSC. Una proposta arriscada, perquè implicava que els socialistes, que havien guanyat les eleccions, lliuressin la Generalitat a Puigdemont. Tot i així els republicans van acceptar iniciar les negociacions a dos bàndols, amb el PSC i amb Junts, sense descartar cap opció.

La direcció republicana va observar ben aviat que la del PSC era una opció molt més viable que la de Junts. No només per l'aritmètica parlamentària, sinó perquè el PSC oferia negociar un programa amb mesures concretes mentre Junts no proposava res més que eslògans i gestos de cara a la galeria.

Segons revela Nació Digital , la reunió decisiva es va celebrar el 5 de juny a Ginebra, amb Puigdemont i Rovira com a protagonistes. Els juntaires van proposar el retorn conjunt de Carles Puigdemont i Marta Rovira per escenificar la unitat del processisme i propiciar una repetició electoral. Els republicans van demanar mesures concretes, un programa de govern, però no van rebre la resposta fins dies després quan Marta Rovira ja era a Catalunya.

Això va convèncer la cúpula d'ERC que l'únic projecte de Junts era absorbir ERC en un projecte unitari de l'independentisme sota l'ègida de Puigdemont. Això va ressuscitar tota la desconfiança, recordant que van ser ells els que van trencar el govern el 2022 i que des de llavors s'han dedicat a desgastar el Govern ia criticar l'estratègia d'ERC a Madrid. La direcció va valorar a més que el programa d'unitat independentista que proposava Junts era de dretes i, per tant, incompatible amb les polítiques socials que ha desplegat ERC aquests darrers anys.

Oposició infernal i guerra total

Això va convèncer la direcció d'ERC encapçalada per Marta Rovira que calia descartar la via de Junts i apostar per la negociació amb el PSC. El motiu era clar. La negociació amb els socialistes oferia a ERC la possibilitat de no sortir de la seva línia -pacte fiscal i més autogovern mentre s'avança cap a l'objectiu del referèndum- alhora que permetia continuar desplegant les polítiques socials del Govern Aragonès. Per això l'acord final deixa intactes els pilars fonamentals del darrer govern –acció exterior, igualtat i feminismes, transició ecològica i serveis públics.

Tot això no hauria estat possible amb un govern hegemonitzat per Junts, on a més Puigdemont enfosquiria qualsevol lideratge d'ERC. L'estratègia dels republicans consisteix ara a deixar passar el xàfec de les crítiques i, un cop calmen les aigües, apoderar-se del relat. Volen retratar Junts com un partit erràtic, obsessionat amb els gestos i sense cap altre projecte que el personalisme de Puigdemont, mentre ERC treballa pels avenços socials i nacionals del país. La clau és assegurar el compliment dels compromisos del PSC i el desplegament de les polítiques socials per, d'aquí a quatre anys, demostrar que la seva estratègia era l'encertada.

Tot això destapa una nova rivalitat, la de Marta Rovira contra Carles Puigdemont. Amb Oriol Junqueras a l'ombra, la secretària general d'ERC ha agafat les regnes del partit i ha dut a terme la ruptura total amb Junts que anuncia l'agreujament de la guerra dins del processisme. Rovira no s'arronsa, i ahir mateix va convidar Carles Puigdemont a “no deixar-se aturar”, cosa que traduïda significa que es quedi a Brussel·les i no torni.

Per la seva banda, Carles Puigdemont prepara des de l'ombra la seva estratègia per dinamitar la investidura i focalitza la campanya de desgast a ERC i Marta Rovira. Aquests darrers dies hem vist els satèl·lits de Junts, com l'ANC i els CDR, assetjar seus d'Esquerra i desfer una guerra bruta a les xarxes socials . Això només és un aperitiu del que serà aquesta legislatura, amb un Puigdemont més rabiós que mai exercint una oposició infernal contra ERC i el seu nou rival, que ja no és Junqueras sinó Marta Rovira.