De l'ANC als díscols d'ERC: la darrera esperança de Carles Puigdemont

Carles Puigdemont va plantejar les eleccions del 12 de maig com un plebiscit entre ell i Salvador Illa. És a dir, entre el candidat cridat a reagrupar l'independentisme per rellançar el projecte de la ruptura amb Espanya, i el candidat del 155 l'objectiu del qual és completar la tornada de Catalunya a l'autonomisme iniciada per ERC. Portat per l'eufòria, va portar a prometre fins i tot que deixaria la política si no era proclamat president de la Generalitat.

Les eleccions van confirmar el sorpasso de Junts a ERC, però l'expresident va quedar lluny del PSC, que va guanyar les eleccions amb set diputats d'avantatge. A partir de llavors, la seva situació no ha fet res més que empitjorar. Carles Puigdemont ha intentat per tots els mitjans boicotejar les negociacions entre el PSC i ERC, però com sol ser habitual no hi ha ofert més alternativa que la confrontació i la guerra bruta.

Primer enfangant amb el seu retorn i utilitzant una possible detenció com a xantatge per torçar les intencions dels republicans. Després evitant agafar el toro per les banyes i utilitzant altres per pressionar les bases republicanes. Els militants d'ERC voten avui sobre l'acord d'investidura de Salvador Illa i Carles Puigdemont ha estirat el que tenia per boicotejar l'acord i forçar la repetició electoral.

L'ANC s'ha tret la màscara

L'ANC, entitat independentista que suposadament aspira a la transversalitat, va irrompre després de la nit electoral amb un posicionament polític clar: bloquejar la investidura del PSC i forçar la repetició electoral. Curiosament la mateixa estratègia que Junts. I és que l'ANC fa temps que està sota l'òrbita de Puigdemont, i amb l'elecció de Lluís Llach com a president l'entitat s'ha acabat traient la màscara.

Les pressions de l'ANC han anat creixent fins a deslligar-se completament aquest dilluns, amb la presentació del preacord entre ERC i el PSC. Lluís Llach ha demanat personalment a les bases independentistes que estiguin preparats davant d'una eventual investidura d'Illa. L'entitat ha estat darrere de les mobilitzacions davant de les seus d'ERC a Manresa, Vic i Granollers, amb càntics i enganxada de cartells.

És una contradicció en si mateixa de l'ANC, que per una banda demana la reunificació del moviment independentista i de l'altra fa campanya contra una part de l'independentisme. O no ho és tant, si veiem Lluís Llach com un succedani de Puigdemont a qui fa la feina bruta. Puigdemont, en lloc d'agafar el toro per les banyes, ha decidit callar i esperar que l'ANC i els CDR erosionessin el debat.

La militància d'ERC, la seva darrera esperança

Però els CDR i l'ANC tenen una capacitat molt limitada i aquests dies s'han vist amb la seva pobre capacitat de concentració. De fet, l'última esperança de Carles Puigdemont rau en la militància d'Esquerra. Això no deixa de ser una humiliació per a ell, que malgrat els seus aires de grandesa ha acabat amb el seu futur polític en mans dels 8.700 afiliats d'ERC.

I aquí pot estar precisament la clau de la decisió final dels militants d'ERC, que odien el PSC però odien encara més Junts i Puigdemont. La sola idea de liquidar políticament Puigdemont pot ser suficient per decantar la balança de les bases republicanes.

A més de l'ANC i les bases de Junts, l'altra gran força de xoc de Puigdemont han estat els díscols d'ERC. Especialment els nou mil militants del Col·lectiu Primer d'Octubre, encapçalats per l'exdiputat gironí Joan Puig. Aquest s'ha emprat a fons amb desenes de tuits contra l'acord d'investidura i crítics amb la direcció del partit i la seva connivència amb el PSC.

En tot cas, a l'entorn de Junts confien en última instància a les joventuts d'Esquerra, les JERC, que podrien decantar la balança per boicotejar la investidura d'Illa .

Si finalment no funciona ni això de les JERC, Puigdemont cremarà el seu darrer cartutx creuant la frontera i esperant ser detingut. Sap que la seva detenció posaria cap per amunt la legislatura i podria fer descarrilar la investidura de Salvador Illa. El més trist per a ell és que tant de temps després a Junts ja només li queda com a projecte polític la detenció de Puigdemont i el soroll.