Tània Verge es pronuncia sobre la votació d'avui i els catalans responen

La direcció d'ERC – la mateixa que va signar el 12M – va amb tot perquè les bases votin que sí a l'acord amb el PSOE. Oriol Junqueras és l'únic que manté una mica més d'indefinició. Res de nou en qualsevol cas si es tracta de Junqueras.

Pere Aragonès ha demanat el sí, també Joan Tardà, Gabriel Rufián i, per descomptat, els que han pilotat les negociacions.

Les mostres de suport han estat successives per aconseguir així una major suggestió del vot. Les dues darreres figures importants que també s'han mostrat a favor han estat Tània Verge i Najat Driouech.

“Tot és paper mullat”

La lògica d'aquest relat està a la vista i consisteix a vendre l'acord com un avenç cap a la independència. No és altra cosa que la quota de processisme que arrossega ERC i que posa “l'objectiu nacional” a l'horitzó.

I precisament en aquest sentit s'ha expressat la consellera en funcions d'Igualtat, Tània Verge. De passada, a "l'objectiu nacional" li ha afegit l'objectiu de “consolidar les polítiques socials i feministes republicanes que si no estarien en risc”:

Si la postura de la direcció està feta amb motlle, la dels seus crítics també. Perquè si ERC arrossega processisme, també ho fa el votant català. És a dir, desengany.

El missatge de la consellera Verge s'ha omplert de comentaris que insisteixen que el PSOE no complirà i que són uns traïdors.

Com sol passar quan parlen dirigents d'ERC, entre els centenars de comentaris del missatge de Verge és difícil trobar-ne algun de positiu.

“Ni abans ni ara serà possible perquè els socialistes no compleixen mai”, “Traïdors, no teniu vergonya”, “Se sincera, tu vols mantenir la cadira” o “Si estigués tan clar, entraríeu al Govern. Tot és paper mullat”, deien els usuaris.

Per la seva banda, no li ha anat gaire millor a Najat Driouech.

També a les xarxes socials, Driouech ha demanat el vot pel sí. I ho ha fet argumentant que les coses són molt complicades i que hi ha la necessitat d'afrontar-les de manera “col·lectiva”. En conseqüència, votarà que sí:

Es tracta, en definitiva, de la cridanera situació en què el partit més perjudicat per les eleccions diu que ha aconseguit acostar-se una mica més a la independència. En realitat, el destinatari del missatge sempre van ser les bases, no els votants.