Elisenda Alamany, d'accelerar l'adeu de Maragall a acostar-se a Jaume Collboni

Fins fa anys un s'imaginava la política com la sèrie 'L'ala oest de la Casa Blanca'. Fins que va arribar 'House of cards' i vam veure el costat més fosc, despietat i buidat de sentiments d'aquesta pràctica noble. Giulio Andreotti, que va ser primer ministre italià, ho va dir d'una altra manera: "A la vida hi ha amics, coneguts, adversaris, enemics i companys de partit". Això deu pensar Ernest Maragall, ja pensionista després de deixar la cadira a l'Ajuntament de Barcelona.

Al 'tete', com es coneix popularment Ernest Maragall, el van jubilar, si som sincers. A principis de novembre, el seu número dos, Elisenda Alamany deia: "És natural i cau pel seu propi pes, que (referint-se a Maragall) no estarà a l'ajuntament aquests quatre anys, que no seguirà i que les regnes les agafarà la persona següent que era a la llista, que en aquest cas soc jo". Pocs dies després, a finals de novembre, Ernest Maragall anunciava per sorpresa que se n'anava. Pocs sabien prèviament la seva decisió, Elisenda Alamany no n'era un.

Tot i que Alamany s'havia autoproclamat cap de files, Ernest Maragall va evitar beneir-la: "No he de tenir pes en les decisions immediates", va concloure. La jugada havia sortit bé a l'ex dels Comuns, que va arribar com a fitxatge estrella el 2019 i encara no ha pogut governar. Va ser també la número dos d'ERC aquest any, però Ada Colau els va deixar a l'oposició. Sembla, tot i això, que Alamany s'ha cansat d'aquesta situació una vegada ja no depèn de Maragall.

La nova ERC Barcelona d'Alamany s'acosta a Collboni

Ernest Maragall ho tenia fet amb Xavier Trias després de les municipals. Si hagués sortit alcalde, és de suposar que Maragall hauria estat tot el mandat al consistori. El feeling personal entre tots dos els va fer entendre de pressa, però es van quedar amb la mel als llavis després de la jugada de Jaume Collboni. Amb el PSC al govern de l'Ajuntament de Barcelona i amb Maragall encara a ERC, els republicans van passar a ser actors passius. Esquerra entenia que no havia de moure peça, que tocava esperar la decisió de Collboni i que el més plausible era passar-se quatre anys més a l'oposició.

Amb l'ascens d'Elisenda Alamany ha canviat alguna cosa. Divendres passat la regidora d'ERC admetia que s'havien intensificat les reunions i diverses filtracions apuntaven que el PSC i l'Esquerra ho podrien tenir fet. Collboni no es refia de Puigdemont ni de Colau i ha vist en ERC la manera d'ampliar el seu govern sense moure's gaire. Seguirien en minoria, però creu que els Comuns li votarien els pressupostos malgrat seguir a l'oposició.

D'altra banda, Elisenda Alamany esdevindria alcaldessa de nit, el càrrec que vol crear el PSC i governaria per primera vegada a Barcelona. La jugada seria mestra: en tan sols dos mesos hauria acabat amb el número ui i firmat un pacte de govern a Barcelona. No està gens malament.