Ada Colau, la pedra a la sabata dels Comuns

Ja fa temps que amplis sectors dins dels Comuns culpen l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de tots els seus mals. Sobretot per l'error de càlcul que va provocar la caiguda del govern a Catalunya i els mals resultats a les eleccions del 12-M. Són molts els qui pensen que Ada Colau és una figura en declivi que arrossega tot l'espai cap al desastre i, encara pitjor, impedeix la renovació urgent dels quadres i el plantejament de noves estratègies.

L'últim Consell Nacional de Catalunya en Comú va evidenciar la fractura entre els colauistes, cada cop més arraconats, i el sector procedent d'IC-V que està imposant a poc a poc la seva hegemonia.

Ada Colau apostava per la integració dels Comuns a la branca antisistema del parlament europeu, mentre que el sector IC-V, capitanejat per Janet Sanz, defensava l'entrada al grup dels verds. Finalment es va imposar la tesi dels verds. Més enllà del contingut de la votació, indica fins a quin punt Ada Colau ha anat perdent autoritat dins de la formació on s'està forjant un canvi de poder.

Ada Colau impedeix el relleu als Comuns

Va ser Jéssica Albiach, líder del grup parlamentari, qui va parlar d'una renovació dels lideratges en un imminent congrés per rellançar el projecte. La data podria ser el novembre, ja resolta la investidura, per afrontar una transició dolça. Però les ànsies de canvi topen amb la resistència dels últims reductes del colauisme, entossudits a resistir tant sí com no.

La derrota a les municipals del 28-M va ser la primera estocada per a una Ada Colau l'ambició de la qual, a més, va impedir l'entrada de BComú al govern de Jaume Collboni (PSC). Des d'aleshores, sembla que totes les seves decisions han empitjorat encara més la situació dels Comuns. Cosa que l'ha guanyat més enemics dins de la formació mentre, no obstant, aconsegueix mantenir el seu poder de decisió.

El desastre a Catalunya ha posat encara més contra les cordes Ada Colau, de la qual fa temps que es parla sobre el seu final polític.

La realitat és que la seva figura està cada cop més esgotada, i sense poder a Barcelona i qüestionada dins del seu partit, cerca qualsevol excusa per seguir alimentant el seu ego. Per exemple, embarcant-se en una flotilla humanitària cap a Palestina o fent escarafalls amb la Fórmula 1 a Barcelona. També s'hi apunta els èxits de Collboni com la seva herència i gesticula amb la gestió del nou alcalde en un evident atac de gelosia.

Objectiu de Colau, 2027

El pla d'Ada Colau ara és exercir una oposició dura a Barcelona per preparar un nou assalt amb la mirada posada a les municipals del 2027.

En un ple celebrat aquest cap de setmana, BComú ha confirmat les seves intencions de quedar-se a l'oposició. I han parlat de “fi de cicle” polític i de fer un pas al costat per reforçar el projecte de transformació i guanyar les eleccions del 2027.

El colauisme, entestat a resistir tant sí com no, prepara la seva ofensiva amb un congrés a l'estiu de l'any que ve del qual haurà de sortir un nou programa polític. El seu objectiu és iniciar un rearmament ideològic basat en els pilars que han definit el seu projecte, des de l'habitatge i els serveis públics, fins al feminisme, l'ecologisme i l'antiracisme. Ada Colau espera que aquest procés serveixi també per reivindicar la seva figura com a capital polític actiu en la lluita interna de la formació.

Això indica que les intencions d'Ada Colau són perpetuar-se a la cúpula dels Comuns malgrat la necessitat de canvi que exigeixen les circumstàncies actuals. A l'oposició a Barcelona i amb un pes residual al Parlament, els contraris a Colau creuen que ha arribat el moment de noves cares i un nou projecte.

Unes noves aspiracions per revitalitzar el moviment que xoquen directament amb les intencions d'una Colau en declivi que ja no guanya ni les votacions internes.