Lluís Llach, la cara visible de la decadència del 'procés'

El declivi evident del processisme té moltes cares. Una de les més destacades (o la que més) és la de Lluís Llach, actual president de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana).

Lluís Llach va ser diputat al Parlament l'any 2015 quan el processisme es va presentar unit a les eleccions sota la marca de Junts pel Sí. Gràcies a la seva trajectòria com a cantant i activista, la seva figura era reconeguda, admirada o, almenys, respectada al món independentista.

I això, malgrat haver protagonitzat algun acte que podria definir-se objectivament de vergonya aliena. Potser no ho recorden, però durant el judici als polítics del 'procés', Llach ens va deixar una de les imatges que representen a la perfecció el victimisme processista.

"Ha estat vostè mai processat, acusat o investigat en algun procés penal?", li va preguntar el jutge Marchena. Llach va contestar que "des del 78 segur que no, em sembla que no", donant a entendre que va ser perseguit durant el franquisme. I el magistrat va repreguntar: "I amb anterioritat ho va estar? La resposta seva va ser de les que passaran a la història per ridícula: "No, em sembla que no". Brillant.

Tot i això, amb el pas del temps, Lluís Llach no ha fet més que evidenciar el seu declivi i el del processisme en general. En els darrers anys, l'excantant ha esdevingut un dels principals i més actius braços mediàtics del puigdemontisme. Per exemple, va ser dels pocs a comprar la moto a Puigdemont del xiringuito del Consell de la República. Un artefacte que encara avui molts no saben quina utilitat té, però allí era ell per donar suport a l'expresident de la Generalitat.

Això sí, la culminació de la seva decadència va arribar en ser proclamat president de l'ANC a principis de juny. I és que les seves polèmiques accions i declaracions al capdavant de l'entitat processista han arribat al punt que fins i tot molts indepes s'avergonyeixen de la seva figura.

Va començar atacant Sílvia Orriols i Aliança Catalana, titllant-los d'“extrema dreta” i de “feixistes”. També va culpar “Espanya” del tancament de centenars de llits als hospitals catalans aquest estiu. A més, durant les negociacions per a la investidura es va alinear completament amb les tesis de Junts per Catalunya, evidenciant així que la seva proclamació com a president de l'ANC era una simple operació dels juntaires per controlar l'entitat.

Als actes en els quals ha participat també hi ha hagut molta controvèrsia. I és que als esdeveniments de l'ANC ja no es veuen joves, bàsicament hi ha jubilats, prejubilats i funcionaris que no són precisament xavals. Que l'Assemblea Nacional Catalana ha perdut la seva capacitat mobilitzadora s'ha fet evident en les últimes protestes que han organitzat, ja siguin manifestacions per la Diada o actes encara menys massius com la marxa per demanar a ERC que no investís Illa, en la qual van assistir només 2.000 persones.

En els darrers dies, Lluís Llach ha continuat mostrant la seva deriva i decadència i la del processisme en general. Va ser molt criticat en definir Salvador Illa com a “feixista” i també li van ploure les crítiques per assistir a un acte a Còrsega en què van aparèixer diversos terroristes encaputxats amb pistoles als quals va aplaudir sense problemes.

El processisme no sap cap on va i Lluís Llach, com una de les seves cares principals, tampoc. Els seus actes ja no mobilitzen més que uns quants convençuts d'edat avançada que han fet de les protestes processistes el seu mode de vida social. I mentrestant, cada cop més indepes es pregunten per què aquest home, de 76 anys, segueix dilapidant així la fama que un dia es va guanyar entre l'independentisme.