Lluís Llach destapa sense voler la maniobra de Junts per controlar una ANC en declivi

Lluís Llach va ser elegit dissabte passat president de l'Assemblea Nacional Catalana. El cantautor pren les regnes de l'entitat en plena crisi per la divisió i la desmobilització, i a punt de la dissolució. De fet, la seva elecció ha estat marcada per l'enfrontament entre els partidaris de Llach i un sector minoritari que l'acusen de voler controlar l'ANC per incorporar-la al conglomerat de Junts i Carles Puigdemont.

Formaria part de l'estratègia de Junts per aprofitar la crisi d'ERC i l'ANC per unificar l'independentisme sota les sigles i el lideratge de Carles Puigdemont. Llach sempre ho ha negat, malgrat practicar un descarat seguidisme de Waterloo i carregar sempre que té ocasió contra Esquerra Republicana. Per si hi havia cap dubte, aquest matí s'ha destapat durant al plató del Cafè d'Idees a TVE.

Lluís Llach ha revelat que diumenge que ve votarà Toni Comín “per una qüestió humanitària” i ha culpat directament Oriol Junqueras del fracàs independentista.

El flamant president de l'ANC assegura que Junqueras va traçar durant la seva estada a la presó la nova estratègia del partit, que considera d'absoluta submissió Espanya. Ara reclama una repetició electoral per impedir que Salvador Illa sigui president, ia més apel·la a la unitat de l'independentisme. Una unitat que, segons diu, pot ser amb els partits per separat, però també amb un acord programàtic o fins i tot amb una llista unitària.

Del Consell de la República a l'ANC

Però n'hi ha més, perquè el cantautor ha acusat el president d'ERC de boicotejar el Consell de la República, el quiosquet de Puigdemont del qual Llach va ser membre del Consell Executiu. Durant molt de temps, Puigdemont veia el Consell de la República com a òrgan clau per a la reunificació de l'independentisme sota el seu control. Però la divisió i el declivi de l'entitat el van portar a fixar la mirada a l'ANC, aclaparada per la crisi però encara amb un potencial evident per a la mobilització de les masses.

Ara, amb les declaracions Lluís Llach reconeix implícitament que hi ha una maniobra de Junts per controlar l'ANC i reunificar l'independentisme al seu voltant. Una cosa sorprenent, perquè entre els suports de Lluís Lach també hi ha els exdirigents de l'ANC que demanaven precisament despolititzar l'entitat. Per això es van oposar a llista cívica, i van reclamar tornar a l'Assemblea la seva funció original de mobilització cívica al marge dels partits polítics i les lluites internes.

En realitat, l'oposició a la llista cívica només es basava en la por de l'entorn de Junts a perdre el control sobre l'ANC i tot el que representa. Tot i apel·lar constantment a la unitat, la presidència de Lluís Llach genera més divisió que mai a l'entitat. Lluny de representar la despolitització de l'entitat allunya definitivament el sector proper a Esquerra, que ja havia trencat amb l'ANC per considerar-la un instrument al servei de Waterloo.

Desafecció cap a l'ANC

No és estrany que tant el Consell de la República com Junts per Catalunya i Carles Puigdemont hagin felicitat Lluís Llach després de ser elegit president de l'ANC. La seva presidència jugarà un paper fonamental al pla de Puigdemont per reunificar l'independentisme. El pla passa per restar protagonisme a Jordi Turull i Laura Borràs i acabar amb la divisió dins de l'espai postconvergent amb més protagonisme per a Toni Común (Brussel·les), Lluís Llach (societat civil) i Carles Puigdemont (Generalitat).

L'amnistia i el retorn de Puigdemont a Catalunya fan que el Consell de la República, creat per a la representació del govern català a l'exili deixi de tenir sentit. La idea de Junts és que l'ANC passi a complir aquesta funció, com a element de revitalització de l'independentisme des de la transversalitat i sota la figura emblemàtica de l'expresident. Però el dubte és si realment és possible revitalitzar una entitat que representa fidelment el declivi del processisme perquè bona part del moviment el considera una part més de l'entramat que ha traït el mandat de l'1-O.