Junts per Catalunya Un líder per delegació: el gran problema de Puigdemont amb Sílvia Orriols
Puigdemont és un líder sense combustible: des de Waterloo, no pot contenir la fuita que li provoca Aliança Catalana
Tot va començar amb les últimes eleccions generals a Espanya. Sense ponts entre PP i PSOE, un dels partits que va rebre la clau de govern va ser Junts. Això va suposar un canvi de paradigma a Waterloo; de ser un partit que practicava l'automarginació, Junts va passar a ser un soci de govern.
Com ha estat evident des d'un principi, Junts, en connivència amb un PSOE la prioritat del qual és el poder, va optar per un perfil dur. Ara bé, era un perfil de cara a la galeria. Ja ha passat temps suficient perquè això resulti innegable: Junts manté Sánchez a la Moncloa perquè necessita la mà del PSOE al Constitucional per a la llei d'amnistia.
Aquest perfil dur Junts el va omplir de dretes: multireincidència, inseguretat, control migratori, tancar l'aixeta als ‘menes’, etc. I com també és evident, Junts va prendre aquest perfil mirant a Sílvia Orriols, que divideix de manera estructural l'electorat conservador. Segons l'últim CEO, Junts perd set diputats, que són els que creix Aliança Catalana.
Orriols és un enorme problema per a Junts | Europa Press
La inoperància de la direcció
Deixant ara de banda que Puigdemont culpi l'àrbitre i digui que el CEO està viciat, el gran problema que té Junts és que el seu líder està perfectament inutilitzat. A més, està inutilitzat a dos nivells: simbòlic i operatiu. Assumpte diferent és que la dissidència interna de Junts hagi estat silenciada, i molt ben silenciada, per Turull, que és el guardià de Puigdemont a Espanya.
A un nivell simbòlic, els laments processistes de Puigdemont ja no tenen recorregut en cap sentit possible. I el motiu és que el CEO (que ara tant critica Puigdemont) constata que l'independentisme cotitza molt a la baixa. Però és que, després, hi ha la gran contradicció: Puigdemont carrega dia sí, dia no, contra Espanya al mateix temps que és una de les raons de l'estabilitat d'Espanya.
I a un nivell operatiu, Puigdemont és una representació digital: una pantalla en els actes del partit o llargues explicacions a les xarxes socials. La demostració que Puigdemont no exerceix de líder de facto és que no va acceptar el càrrec de líder de l'oposició al Parlament, que és un càrrec institucional. I per què no exerceix? Perquè des del principi va caure en la gran trampa del PSOE: l'amnistia. La trampa consistia a prendre com a ostatge Puigdemont i pacificar Catalunya (l'operació ha estat un èxit: Illa i Collboni).
Puigdemont és un holograma polític | Consell de la República
Una legislatura complicada
Amb aquest panorama, Puigdemont té molt difícil enfrontar-se a la jugada envoltant que li fa Orriols. A més, Junts ha comès el clàssic error dels partits de dretes que veuen el sorgiment de la dreta identitària: l'equidistància contradictòria. D'aquesta manera, Salvador Vergés diu un dia que la immigració “col·lapsa” el sistema, però l'endemà Agustí Colomines demana “cursos de drets humans” per als imams radicals.
El diputat de Junts, Agustí Colomines | Parlament
Ara, la gran incògnita està a saber què farà Junts durant aquesta legislatura. El seu gran repte no és tant fer oposició a Illa com fer oposició a Orriols. El problema està en que fer oposició a Orriols exigeix usar unes eines que Junts no s'atreveix a usar. Al cap i a la fi, Junts paga el preu d'estar pendent de la salvació judicial del seu líder.
Més notícies: