La polèmica de Lalachús desemmascara el doble raser progre amb l'islam

Lalachus i David Broncano van protagonitzar les Campanades més polititzades dels últims anys a TVE. El Cap d'Any més woke va tenir de tot, des d'una reivindicació de la diversitat de cossos fins al tema de moda, l'habitatge. Però també una flagrant incongruència que va desfermar la primera gran polèmica d'aquest 2025.

Lalachus va demanar respecte per als cossos no normatius, però es va mofar dels cristians amb una estampeta del Sagrat Cor amb cap de vedella. Hazte Oír i la Conferència Episcopal han denunciat els presentadors per un delicte contra els sentiments religiosos.

Hazte Oír denuncia l'"escarn públic" i l'ofensa "a propòsit" contra les creences religioses de "milions d'espanyols". Així mateix, assenyalen una "creixent tendència a trivialitzar i menysprear les conviccions religioses dels cristians". El que, adverteixen, contradiu la voluntat de construcció d'una societat "tolerant i inclusiva".

El gest va provocar la indignació de milers d'espanyols, que veuen com es trepitgen els símbols religiosos cristians a la televisió que paguem tots. La polèmica fa aflorar una vegada més el doble raser dels progressistes amb el cristianisme i l'islam.

Quan l'esquerra va girar l'esquena a Charlie Hebdo

La seva obsessió per atacar els símbols i la fe cristians contrasta amb l'escrupolós respecte que mostren cap a l'islam. Molts es pregunten ara què hauria passat si en lloc d'una estampeta del Sagrat Cor haguessin tret una caricatura de Mahoma. Els qui ho han intentat han acabat morts, com els caricaturistes de Charlie Hebdo.

De fet, l'esquerra progre va girar l'esquena a Charlie Hebdo després de l'atemptat i va arribar a acusar la revista d'haver virat a l'extrema dreta. En la seva primera entrevista en un mitjà espanyol, el seu director Riss va afirmar que "l'esquerra ens ha traït" i va alertar d'una "ofensiva per imposar l'islamisme". El 'Jo no sóc Charlie Hebdo" de l'esquerra va demostrar que davant la llibertat i la islamofília, sempre trien la islamofília.

La polèmica torna ara a Espanya de la mà de Lalachus i David Broncano. L'elit progressista, des de Gabriel Rufián i Jordi Évole fins al ministre de Justícia, Félix Bolaños, han sortit a defensar els presentadors. I de passada a acusar d'ultradreta a tot aquell que fins i tot sense ser creient denuncia l'ofensa a milions de cristians.

A l'altre costat, el diputat de Vox a Catalunya Joan Garriga ha dit que "el valent seria ficar-se amb l'islam". Lucía Extebarría va denunciar que "als catòlics els lapidem, però sobre la xaria ens callem".

Atac als símbols religiosos (cristians)

No és la primera vegada que els progressistes ataquen els símbols religiosos, i molts veuen una campanya sistemàtica contra els valors occidentals. Va ocórrer recentment en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics a París, on també es va atacar els símbols religiosos. O en Setmana Santa, amb cartells de 'Crist Gay' i altres ofenses conscientment tramades.

A Catalunya, sense anar més lluny, hi ha hagut diverses polèmiques per la censura als símbols cristians durant els actes nadalencs. Es van suprimir imatges religioses i tradicions per no molestar altres religions. El que contrasta amb el fervor de l'esquerra cap al Ramadà.

El mateix passa amb els atacs d'organitzacions radicals d'esquerra a llocs de culte catòlics, com esglésies. Solen aparèixer pintades com "l'única església és la que crema". Però mai ataquen mesquites tot i que moltes d'elles professen el salafisme, una versió radical de l'islam contrària a la llibertat, el feminisme i la diversitat sexual que després defensen.