L'obsessió woke es cola a les campanades més polititzades

Els espanyols van tornar a reunir-se ahir a la nit davant del televisor per acomiadar el 2024 i donar la benvinguda al 2025. L'Any Nou televisiu és una de les tradicions més consolidades a Espanya, sempre amb sorpreses i una espurna de polèmica. Però cada cop es fa més difícil per a moltes famílies reunir-se davant del televisor com antany.

L'obsessió woke ha aconseguit colar-se en una festa que sempre havia romàs al marge de les disputes polítiques. Una celebració que abans era d'unitat i esperit familiar, i que ara s'ha convertit en una escletxa més per colar l'ideari progre. El d'ahir a la nit amb Lalachus i David Broncano a TVE marca un abans i un després.

Divisió a les llars espanyoles

Els presentadors de la gala de la televisió pública van generar divisió, i això és un mal senyal. 

Per a alguns van ser un alè d'aire fresc que van saber representar amb enternecedora espontaneïtat el sentir d'una nova generació. No van perdre ocasió de llançar missatges com el respecte a la diversitat i els cossos no normatius, i el dret a un habitatge digne. 

"Ojalà que per al 2025 deixem d'opinar dels cossos aliens perquè tots són vàlids siguin de la mida que siguin", va desitjar Lalachus. David Broncano va desitjar que en el nou any "tots puguem viure en un habitatge digne sense haver de deixar-nos la vida en això". Tots dos van reivindicar també les llengües no oficials, per gaudi dels seus fans.

"Una dona amb un cos no normatiu, un antifeixista, una dona racialitzada i un senyor homosexual. Això els ha d'estar escocint a molts voxeros, peperos i fatxendes en general". És només un dels molts missatges a X aplaudint les campanades de TVE.

Ideari progre i ofenses religioses

Per a altres, però, la politització de les campanades expulsa a molts del que sempre havia estat una tradició. "Molts ahir ens vam sentir orfes davant dels programes de televisió que transmetien les campanades. Una barreja de xaroneria, politització i falta de respecte als sentiments religiosos, vulgaritat i egocentrisme", diu un missatge a X.

Destaca una reflexió a les xarxes socials, l'endemà. "Les campanades, des del punt de vista televisiu, han tornat a dividir-nos i retratar-nos com a societat. La cultura de l'esforç, la professionalització del treball i el rigor informatiu estan cada cop més devaluats".

Una altra opinió lamenta que "abans les campanades estaven carregades d'emotivitat, i les donava gent com Laura Valenzuela o Jesús Puente". Afegeix que "avui les televisions les han convertit en un espectacle groller, grotesc i cutre".

També són molts els comentaris que critiquen el "mal gust" del vestit de Cristina Pedroche, inspirat en la seva llet materna. Un exemple d'egocentrisme que ha anat perdent interès amb el pas dels anys. Fins i tot els progres parlen de "decadència" d'un "feminisme mal entès" amb un "to cutre" i "previsible".