Josep Rull, amb un fons de celebració esportiva on es veuen jugadors i un entrenador alçant els braços en senyal de victòria.
POLÍTICA

Josep Rull es converteix en la riota per la seva piulada després de la victòria de la Selecció

El president del Parlament de Catalunya mostra les seves preferències esportives: 'cada dia més petits i més ridículs'

Qui no es consola és perquè no vol. El president del Parlament, Josep Rull, n'és un bon exemple. Per a alguns, però, el seu exemple pot denotar una certa dissonància cognitiva pel que fa a la realitat social.

El cas és que ahir la Selecció va guanyar l'eurocopa després de la seva corresponent politització durant dies.

Vet aquí, per exemple, l'exministra Irene Montero, que per justificar el seu discurs ideològic va atribuir gols a jugadors que no van marcar. O també les insultants crítiques que va rebre l'alcalde Collboni per col·locar una pantalla gegant a Barcelona.

Irene Montero amb expressió seriosa en primer pla i un grup de jugadors de futbol celebrant al fons.

En aquest sentit, la politització del futbol espanyol té una significació especial a Catalunya. Les xarxes s'han omplert d'independentistes lamentant-se o fent fins i tot anàlisis sobre la postura que el nacionalisme català ha d'adoptar davant d'aquest tipus de circumstàncies. El president Rull, en canvi, ha optat pel carrer del mig.

Els gustos esportius de Josep Rull

El president Rull no només no ha fet cap comentari sobre l'eurocopa, sinó que ha decidit comentar el campionat del món de veterans +85 de ping-pong, que feliçment ha guanyat el català Josep Madurell:

Sense perjudici del gran mèrit de Josep Madurell, el contrast ha estat massa cridaner perquè els usuaris ho hagin passat per alt. Perquè si alguna cosa sembla inopinada és que l'impacte social de guanyar una eurocopa o el mundial de veterans de ping-pong és diferent. Encara més si es té en compte que, ahir també, Carlos Alcaraz va guanyar el torneig de tennis de Wimbledon.

Això explica que la publicació del president Rull s'hagi omplert de comentaris. Li retreuen que obviï de manera tan clara una part de la població catalana que ha seguit amb passió el campionat.

“Quin esforç més gran per fer veure que no hi ha la resta de catalans, eh, Josep?”, “Cada dia més petits i més ridículs”, “Quina pena que feu. Plaça Catalunya a petar per veure la selecció i tu surts amb això”.

I l'humor tampoc ha faltat: “La meva neboda també va guanyar ahir el concurs de disfresses del Casal La felicitareu?”, “Vine a Plaça Catalunya i t'invito a cava, mestre”, deien els usuaris.

➡️ Política

Més notícies: