De Joel Díaz a Jair Domínguez: l'humor i la superioritat moral de l'esquerra

Els humoristes de capçalera a Catalunya, Joel Díaz i Jair Domínguez, han estat protagonistes aquesta setmana pels seus polèmics acudits. El primer va fer broma en directe sobre la violació d'una de les filles de Sílvia Orriols. El segon anirà a judici per un presumpte delicte d'odi, en dir de Vox que “el feixisme es combat amb un cop de puny a la boca”.

Joel Díaz i Jair Domínguez tenen alguna cosa en comú. Tots dos utilitzen l'humor com una arma política per atacar sempre els mateixos. I tots dos han estat promocionats pels mitjans públics catalans com el súmmum de l'enginy i l'humor. Així, els catalans que no entren al seu cànon estan pagant amb els seus impostos els que utilitzen l'humor com a pretext per insultar-los.

Cal recordar, sense anar més lluny, que va ser precisament un col·laborador de Joel Díaz qui va dir nazis als votants del PSC a TV3. Es tracta de Manel Vidal, casualment el mateix que se'n riu dels noms dels fills de Sílvia Orriols just abans que Joel Díaz banalitzi una cosa tan greu com la violació. Tampoc sembla casualitat que Jair Domínguez sigui presentador al programa de Toni Soler a TV3 que es va mofar dels andalusos i de la Verge del Rocío.

Forma part d'un mateix circuit que funciona amb la mateixa lògica –utilitzar l'humor per insultar els qui no formen part de la Catalunya “desitjable”. L'humor és un reflex de com funcionen les coses en una Catalunya segrestada des de fa temps pel totalitarisme progre.

L'humor com a disfressa de l'insult polític

Joel Díaz s'ha excusat dient que va ser un “joc de paraules infantil i vulgar”, i que en cap cas no es referia a violar ningú. A les imatges s'aprecia com utilitza la fina ironia per dir el que vol dir. A Catalunya fa molt de temps que els de sempre fan servir la ironia per emmascarar l'insult i la desacreditació en una mateixa direcció.

El 2019, TV3 va expulsar l'humorista Toni Albà per dir-li puta a Inés Arrimadas, encara que ho va fer de mala gana i després de moltes pressions. Com Manel Vidal, que va ser acomiadat després de l'enrenou que va ocasionar el seu acudit sobre els votants del PSC. Per cert, que Joel Díaz no només no va reprendre el seu col·laborador per aquell comentari sinó que va dimitir com a presentador en senyal de disconformitat.

I ha estat TV3 qui ha repescat recentment Joel Díaz, malgrat no haver-se retractat mai dels seus freqüents insults hispanòfobs. El PSC, el PP i Vox s'han acostumat a ser el blanc fàcil d'un humor unidireccional que va trobar empara a l'establishment polític i mediàtic durant el Procés. Ara Aliança Catalana està sent també objecte d'aquest odi emmascarat amb acudits "infantils i vulgars".

Els progres surten en defensa de Joel Díaz

A ningú se li escapa que Joel Díaz i Manel Vidal formen part de l'òrbita de la CUP –de fet, el mateix Joel Díaz va protagonitzar un anunci electoral del partit. Per això després de la polèmica per l'insult als fills de Sílvia Orriols, els progres han sortit en tromba a defensar l'humorista. Com David Caño, número 5 a les llistes de la CUP, que diu que "cal ser molt curt per no entendre l'acudit de Joel Díaz".

Aquest comentari representa perfectament la superioritat moral de l'esquerra catalana, que se'n riu de tots però al revés té la pell molt fina. És veritat que no tot va començar amb el Procés, però va ser el Procés qui va posar de moda els bufons com a creadors de la realitat. Això ha instal·lat a Catalunya un ecosistema tancat d'humoristes que van d'enfant terrible però que són en realitat una peça més de l'establishment polític i mediàtic.

L'humor s'ha convertit així en un instrument per dictar allò que està bé i el que està malament, i per humiliar els que no entren dins del cànon. La paradoxa és que són aquests mateixos catalans els que estan sufragant amb els seus diners el sistema que manté els Joel Díaz i Jair Domínguez de torn.