'Botifarres', llaminadures i robatoris: el Parlament ha tocat fons

La institució del Parlament de Catalunya ha comptat sempre amb un gran prestigi, que no obstant ara està perdent a marxes forçades. El declivi polític de la darrera dècada ha afectat també el prestigi de la institució. Els darrers episodis, amb robatori inclòs, mostren que el Parlament ha tocat fons.

La portaveu parlamentària de Ciutadans, Anna Grau, ha denunciat el robatori al despatx d'una bandera d'Espanya i una altra d'Israel. La formació ha denunciat els fets davant de la seguretat del Parlament i dels Mossos d'Esquadra. A Catalunya, fins i tot el Parlament ha deixat de ser una institució segura.

Hi va haver un temps en què el Parlament era un lloc on expressar la diferència política des del respecte i el decòrum. Un lloc on els drets dels parlamentaris estaven garantits amb independència de la seva adscripció ideològica. En els darrers anys, la degradació política i la crispació han acabat amb això.

D'escàndol en escàndol

El mes de novembre passat, la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, va fer una 'botifarra' al secretari general de Vox, Ignacio Garriga. Abans, aquest s'havia dirigit a la seva bancada anomenant-los “comunistes hiperventilats”. Un espectacle lamentable per a una institució que exigeix solemnitat.

Dies després, el diputat Jaume-Alonso Cuevillas, de Junts, va entrar a l'hemicicle repartint llaminadures pel seu aniversari. Així, el diputat independentista va fer servir una institució mil·lenària com el Parlament com si fos un pati d'escola. A les xarxes socials, els ciutadans van lamentar el “nivell de pati d'escola” d'un “parlament buit de poder i de competències”.

El darrer episodi és el més greu, perquè constitueix una amenaça per a la seguretat mateixa del Parlament. Com pot algú robar en una institució parlamentària amb total impunitat i sense que ni tan sols la Mesa exigeixi responsabilitats? Què hauria passat si en comptes d'una bandera haguessin robat documents o informació sensible?

Pèrdua de credibilitat

És significatiu que el robatori d'una bandera espanyola al Parlament s'hagi produït en plena guerra de banderes. La que va protagonitzar la mateixa Anna Grau, sense anar més lluny, el mes de novembre passat. La presidenta del Parlament, Anna Erra, la va expulsar de la tribuna per exhibir dues banderes, la catalana i l'espanyola.

D'altra banda, el decòrum dels parlamentaris és necessari perquè són representació de la ciutadania i com a tals n'han de ser el reflex. Si els ciutadans s'han de cenyir a les normes i complir uns deures, per què no ho fan així els polítics? A més, la crisi de prestigi del Parlament aprofundeix en la pèrdua de credibilitat dels ciutadans a la política i les institucions.

Per si no n'hi hagués prou, mentre els representants polítics van erosionant la seva credibilitat i la del Parlament, segueixen beneficiant-se dels seus privilegis. Aquest any han augmentat la despesa en assessors, i segueix sense resoldre's la polèmica de les dietes. Això no fa més que allunyar els polítics i les institucions dels ciutadans.