Peinetes, llaminadures i robatoris: el Parlament ha tocat fons

La institució del Parlament de Catalunya ha comptat sempre amb un gran prestigi, que tanmateix ara està perdent a marxes forçades. El declivi polític de l'última dècada ha afectat també el prestigi de la institució. Els últims episodis, amb robatori inclòs, mostren que el Parlament ha tocat fons.

La portaveu parlamentària de Ciutadans, Anna Grau, ha denunciat el robatori al seu despatx d'una bandera d'Espanya i una altra d'Israel. La formació ha denunciat els fets davant la seguretat del Parlament i dels Mossos d'Esquadra. A Catalunya, fins i tot el Parlament ha deixat de ser una institució segura.

Hi va haver un temps en què el Parlament era un lloc on expressar la diferència política des del respecte i el decòrum. Un lloc on els drets dels parlamentaris estaven garantits amb independència de la seva adscripció ideològica. En els últims anys, la degradació política i la crispació han acabat amb això.

D'escàndol en escàndol

El passat mes de novembre, la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, va fer una botifarra al secretari general de Vox, Ignacio Garriga. Abans, s'havia dirigit a la seva bancada anomenant-los “comunistes hiperventilats”. Un espectacle lamentable per a una institució que exigeix solemnitat.

Dies després, el diputat Jaume-Alonso Cuevillas, de Junts, va entrar a l'hemicicle repartint llaminadures pel seu aniversari. Així, el diputat independentista va utilitzar una institució mil·lenària com el Parlament com si fos un pati d'escola. A les xarxes socials, els ciutadans van lamentar el “nivell de pati d'escola” d'un “parlament buit de poder i competències”.

L'últim episodi és el més greu, perquè constitueix una amenaça per a la pròpia seguretat del Parlament. Com pot algú robar en una institució parlamentària amb total impunitat i sense que ni tan sols la Mesa exigeixi responsabilitats? Què hauria passat si en lloc d'una bandera haguessin robat documents o informació sensible?

Pèrdua de credibilitat

És significatiu que el robatori d'una bandera espanyola al Parlament s'hagi produït en plena guerra de bandera. La que va protagonitzar la pròpia Anna Grau, sense anar més lluny, el passat mes de novembre. La presidenta del Parlament, Anna Erra, la va expulsar de la tribuna per exhibir dues banderes, la catalana i l'espanyola.

D'altra banda, el decòrum dels parlamentaris és necessari perquè són representació de la ciutadania i com a tals han de ser el seu reflex. Si els ciutadans han de cenyir-se a les normes i complir amb uns deures, per què no ho fan així els polítics? A més, la crisi de prestigi del Parlament aprofundeix en la pèrdua de credibilitat dels ciutadans en la política i les institucions.

Per si fos poc, mentre els representants polítics van erosionant la seva credibilitat i la del Parlament, continuen beneficiant-se dels seus privilegis. Aquest any han augmentat la despesa en assessors, i continua sense resoldre's la polèmica de les dietes. Això no fa més que allunyar els polítics i les institucions dels ciutadans.