Íker Jiménez torna a convidar Roberto Vaquero al seu programa i les xarxes esclaten

El líder del Frente Obrero continua amb el seu discurs i a les xarxes sembla que hi agrada. Un altre cop, ha estat convidat al programa d'Íker Jiménez. Allà, ha parlat d´immigració, Catalunya, economia i molt més: “tota la raó”, deien els usuaris.

Moviments a l'esquerra

La realitat s'imposa i deixa via lliure a crear nous partits. A la banda esquerra, per exemple, es mouen moltes coses. Algunes patrocinades pels poders mediàtics com Izquierda Española i d'altres que no com Frente Obrero.

Però, més enllà dels suports, es tracta d'un descontentament molt fort amb l'esquerra. L'amnistia, la gestió migratòria i, en general, l'actitud postmoderna desarticula l'esquerra oficial. En aquesta crítica és on s'ha fet fort Roberto Vaquero i el seu partit, el Frente Obrero.

Presenta un discurs molt contundent i allunyat de l'anomenat "bonisme" de l'esquerra del PSOE i Sumar. Des d'aquest partit insisteixen a trencar la distinció entre esquerra i dreta perquè considera que perjudica la nació espanyola. El punt fonamental del seu ideari és precisament la nació: ofereixen una síntesi de patriotisme i esquerra (tot i que neguen la distinció).

Roberto Vaquero cada cop és més conegut

El programa d'Íker Jiménez, Horizonte, és dels pocs espais on es dona veu a Roberto Vaquero. Ahir mateix, va ser convidat al programa i va parlar dels temes actuals. Per la reacció de les xarxes, la seva intervenció va caure bé entre els espectadors.

En línies generals, els usuaris manifesten la mateixa idea: que poden estar en desacord amb Vaquero, però que diu veritats. La immigració n'és l'exemple més evident. Vaquero demana un control migratori molt fort i són habituals els seus advertiments dels perills culturals de l'islam.

"Parlant sense anestèsia", "Molt d'acord", "Tota la raó", aquest és el to majoritari dels comentaris. La formació vol presentar-se a les pròximes eleccions europees per adquirir entitat electoral. El seu discurs és i serà el que ara comença a despertar a Europea: sobirania de les nacions i, en el cas del Frente Obrero, de la classe obrera.